Rotten Apples or Systemic Failures?Assessing Risk Factors for Public Corruption

Resum

L'objectiu principal d'aquesta recerca és ajudar a comprendre com alguns elements del context demogràfic, polític i econòmic, així com el disseny institucional de les entitats públiques, pot explicar la variació en la corrupció pública. L'estudi pretén aportar noves evidències sobre alguns factors que poden afectar els nivells de corrupció més enllà de les mesures anticorrupció o dels aspectes culturals. La tesi se centra en l'estudi d'Espanya, un país que no té un alt nivell de corrupció des d'una perspectiva global però que destaca en relació a altres països europeus, fet pel qual és un cas rellevant per explorar per què nivells relativament alts de corrupció poden persistir fins i tot en països democràtics i desenvolupats. La recerca es basa en l'ús d'una mesura objectiva de corrupció basada en l'anàlisi de sentències judicials fermes per delictes de corrupció. Els casos judicials s'analitzen a fons per construir un conjunt de dades amb informació detallada sobre les activitats corruptes, la persona condemnada, l'administració on es realitzen les actuacions corruptes i la sentència judicial. Posteriorment, aquestes dades s’analitzen mitjançant diverses tècniques estadístiques. Així, la dissertació és un dels primers treballs d'investigació sobre la corrupció a Espanya que utilitza un disseny large-N basat en l'estudi de condemnes judicials. La tesi s'organitza en tres grans capítols centrats en dos tipus d'administracions públiques que destaquen tenint en compte els seus nivells de corrupció: les administracions locals, i les empreses i fundacions públiques. Els resultats no són totalment concloents en relació amb l'impacte potencial en la corrupció local de la mida de la població i la concentració del poder polític en un sol partit. No obstant, tenint en compte la mesura de corrupció utilitzada en la investigació, suggereixen una relació més matisada entre aquestes variables. Els resultats apunten al fet que els municipis més petits i aquells on el mateix partit governa durant llargs períodes tenen més dificultats per fer que la corrupció sigui perseguida judicialment i condemnada. En conseqüència, no podem afirmar definitivament si hi ha més corrupció en aquest tipus de ciutats i pobles, però les dades empíriques semblen mostrar que els controls per a la integritat pública fallen en aquests contextos. L'estudi també aporta algunes evidències que suggereixen que la dependència dels ajuntaments dels ingressos procedents del sector de la construcció i del sector immobiliari, així com la rellevància del turisme en una ciutat, són factors que podrien augmentar el risc de corrupció. Pel que fa a les empreses i fundacions públiques, els resultats indiquen que, efectivament, la corrupció és més prevalent en aquest tipus d'entitats que en la resta del sector públic. Les dades empíriques mostren que aquest fet podria estar, almenys en part, relacionat amb un menor nivell d'efectivitat dels mecanismes de control de l'activitat pública existents en aquestes entitats en relació amb els d'altres organismes públics. Les conclusions d'aquesta tesi impliquen diverses contribucions rellevants per a la recerca sobre la corrupció. Des d'un enfocament metodològic, mostren els avantatges de mesures objectives basades en sentències judicials, les quals mostren algunes tendències de la corrupció que no apareixen en les metodologies basades en percepcions o en experiències pròpies. En l'aspecte substantiu, aquest treball amplia el coneixement sobre com alguns factors contextuals i institucionals poden explicar la variació en la corrupció pública. Aquestes evidències poden tenir implicacions rellevants per a l'elaboració de polítiques d'integritat pública ja que, d'una banda, mostren la necessitat de reformes administratives que superin o mitiguin certs factors que faciliten la corrupció i, d'altra banda, apunten a algunes entitats públiques que haurien de rebre una atenció especial en la implementació de mesures anticorrupció basades en l’avaluació de riscos.