Els exempla de Valeri Màxim a la literatura catalana medieval

  1. Rovira Cerdà, Helena
Aldizkaria:
Scripta: revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna

ISSN: 2340-4841

Argitalpen urtea: 2015

Zenbakien izenburua: Itàlia i la Corona d'Aragó: del temps dels Borja als nostre dies

Zenbakia: 5

Orrialdeak: 21-51

Mota: Artikulua

DOI: 10.7203/SCRIPTA.5.5226 DIALNET GOOGLE SCHOLAR

Beste argitalpen batzuk: Scripta: revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna

Garapen Iraunkorreko Helburuak

Laburpena

Resum: Diverses obres en llengua catalana dels s. XIV-XV contenen nombrosos exempla procedents, de forma directa o indirecta, dels Dictorum factorumque memorabilium libri novem de Valeri Màxim. En aquest article incloem una taula on es localitzen 233 episodis de l’autor romà en 24 obres escrites en català, tant originals com traduccions. A més, analitzem el procés de transmissió dels episodis inclosos en el Memorial del pecador remut de Felip de Malla, la Doctrina compendiosa atribuïda per uns a Francesc Eiximenis i per altres a Ramon Soler, la Doctrina moral de Nicolau de Pacs, el Llibre del joc dels escacs de Jaume de Cèssulis, el Recull d’exemples d’Arnau de Lieja, i altres obres amb una presència més esporàdica d’episodis dels Dicta com ara l’anònim Curial e Güelfa, La nau de Lleonard de Sors i les Flors de virtut e de costums traduïdes per Francesc de Santcliment.

Erreferentzia bibliografikoak

  • Albert, R. / Gassiot, J. (eds.) (1928) Parlaments a les corts catalanes, Barcelona, Barcino.
  • Arnau de Lieja (2004) Recull d’exemples i miracles ordenat per alfabet, Ysern Lagarda, J. A. (ed.), Barcelona, Barcino, 2 vols.
  • Rovira i Cerdà, Helena (2014) El Valeri Màxim d’Antoni Canals: estudi i edició (llibres I-V). Tesi doctoral dirigida per la Dra. Gemma Avenoza Vera, Barcelona, Universitat de Barcelona. Departament de Filologia Romànica, URL: <http://hdl.handle.net/10803/283115>.
  • Rovira i Cerdà, Helena (2015) “El Valeri Máxim en català: notes sobre la seva difusió al marge d’Antoni Canals”, dins Actes del XVI Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Salamanca, 1-6 juliol de 2012), en premsa.
  • AVB (2004) = Paulmier-Foucart, M. / Duchenne, M. C. Atelier Vincent de Beauvais. Centre de médiévistique Jean Schneider (ERL 7229), Nancy, ATILF/CNRS/Université de Lorraine, URL:<http://atilf.atilf.fr/bichard/>.
  • Badia, L. / Torró, J. (eds.) (2011) Curial e Güelfa, Barcelona, Quaderns Crema.
  • Baselga y Ramírez, M. (1896) El Cancionero catalán de la Universidad de Zaragoza, Saragossa, Cecilio Gasca.
  • Bataller, A. (2009) Les traduccions catalanes del “Liber de moribus hominum et de officiis nobilum super ludo scachorum” de Jacobus de Cessulis. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Albert Hauf i Valls, València, 2001, Universitat de València. Departament de Filologia Catalana, URL: <http://www.tesisenred.net/handle/10803/9811>.
  • Biteca (2014) = Beltrán, V. / Avenoza, G. / Soriano, L. (dirs.) “Bibliografia de textos antics catalans, valencians i balears”, dins Philobiblon, Berkeley, The Bancroft Library/University of California Berkeley, URL: <http://sunsite.berkeley.edu/PhiloBiblon>.
  • Bofarull i Mascaró, P. de (ed.) (1857) Colección de documentos inéditos del Archivo general de la Corona de Aragón. Volumen XIII.Documentos literarios en antigua lengua catalana (siglos XIV y XV), Barcelona, Imprenta del Archivo.
  • Canals, A. (1914) Llibre anomenat Valeri Maximo. Dels dits y fets memorables. Traducció catalana del xiven segle per Frare Antoni Canals, Miquel i Planas, R. (ed.), Barcelona, L’Avenç, 2 vols.
  • Compagna Perrone Capano, A. M. (1995) “La nau de Lleonard de Sors entre corrents medievals i humanístics”, Estudis de llengua i literatura catalanes, XXX. Miscel·lània Germà Colón, 3, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp. 47-67.
  • Cuartero, M. P. / Mateu, F. J. (1999) “Presencia de exempla afortunados en el De ludo scachorum de Jacobo de Cessolis”, Aragón en la Edad Media, 14-15/1, pp. 357-374.
  • Girona y Llagostera, D. (1919) “Les armes de Catalunya y de Sicilia”, Catalana. Revista setmanal, 58, pp. 465-469.
  • Jaume de Cèssulis (1990) El libro de ajedrez de Jacobo de Cessolis: Codex Palatinus latinus 96, Madrid, Encuentro.
  • Joan de Gal·les (1930) Breviloqui, Norbert d’Ordal (ed.), Barcelona, Barcino.
  • Malla, F. de (1921) Parlaments al Consistori de la Gaia Ciència, Olivar, M. (ed.), Barcelona, Imp. de la Casa de Caritat.
  • Malla, F. de (1981-1986) Memorial del pecador remut. Manuscrit de Barcelona, Balasch, M. (ed.), Barcelona, Barcino, 3 vols.
  • Martí de Barcelona (ed.) (1929) Doctrina compendiosa, Barcelona, Barcino.
  • Martín Pascual, L. (2012) “Literatura sapiencial en català i castellà: el cas de la Doctrina d’en Pacs”, dins Alemany Ferrer, R. / Chico Rico, F. (eds.) Literatures ibèriques medievals comparades / Literaturas ibéricas medievales comparadas, Alacant, Universitat d’Alacant/SELGYC.
  • Mehl, J. M. (1978) “L’exemplum chez Jacques de Cessoles”, Le Moyen Age: Revue d’histoire et de philologie, 84, pp. 227-246.
  • Pujol, J. (1994) “Els ‘trobadors estudiosos’ segons Felip de Malla”, dins Romero, C. / Arqués, R. (eds.) La cultura catalana tra l’Umanesimo e il Barocco. Atti del V Convegno dell’Associazione Italiana di Studi Catalani (Venezia, 24-27 marzo 1992), Pàdua, Programma, pp. 191-208.
  • Ramon i Ferrer, L. (1997) Edició crítica i estudi de la “Summa de col·lacions” de Joan de Gal·les. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Albert G. Hauf i Valls i la Dra. Josepa Mª Cortés i Escrivà, València, Universitat de València. [Tesi en microfitxes amb dues numeracions, una per a l’estudi introductori i una altra per a l’edició]
  • Redondo, J. (2011) “Sobre la recepción de Plutarco en el primer cuarto del siglo XV: el Memorial del pecador remut de Felip de Malla”, dins Candau Morón, J. M. / González Ponce, F. J. / Chávez Reino, A. L. (dirs.) Plutarco transmisor. Actas del X Simposio Internacional de la Sociedad Española de Plutarquistas (Sevilla, 12-14 de noviembre de 2009), Sevilla, Secretariado de Publicaciones de la Universidad de Sevilla, pp. 633-643.
  • Rico, F. (1983) “Petrarca y el humanismo catalán”, dins Actes del sisè Col·loqui Internacional de llengua i literatura catalanes (Roma, 28 setembre – 2 octubre 1982), Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp. 257-291.
  • Riera i Sans, J. (1984) “Fra Francesc Eiximenis no és l’autor de la Doctrina compendiosa”, dins Miscel·lània Sanchis Guarner, València, Universitat de València, pp. 289-292.
  • Riquer, M. de (1993 [1964]) Història de la literatura catalana, Barcelona, Ariel, 4 vols.
  • Rubió i Balaguer, J. (1936) “La versió llatina de la Crònica general de Catalunya i Aragó”, Estudis Universitaris Catalans, 21 [Homenatge a Antoni Rubió i Lluch. Miscel·lània d’estudis literaris, històrics i lingüístics, I], pp. 343-355.
  • Rubió i Lluch, J. (1908-1921) Documents per a la història de la cultura catalana migeval, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2 vols.
  • Santcliment, F. de (1975) Flors de virtut, Cornagliotti, A. (ed.), Barcelona, Barcino.
  • Soler, R. (2006) Doctrina compendiosa, Wittlin, C. (ed.), Paiporta, Denes.
  • TCM (2012) = Cabré, L. / Ferrer, M. (eds.) Cens de Traduccions al Català Medieval fins a 1500 (9 de juny de 2012). URL: <http://www.narpan.net/translat-db>.
  • Valerius Maximus (1854) Valerii Maximi factorum et dictorum memorabilium libri nouemcum Iulii Paradis et Ianuarii Nepotani epitomis, Kempf, C. (ed.), Stuttgart, Teubner.
Datuen iturria: Dialnet