Les relacions intergeneracionals en la societat actualun imperatiu necessari

  1. Marta Gutiérrez Sánchez 1
  2. Daniel Hernández Torrano 1
  1. 1 Fundació Sèneca
Revista:
Educació social: Revista d'intervenció sòcioeducativa

ISSN: 2339-6954 1135-085X

Ano de publicación: 2013

Título do exemplar: Crisi, moviments socials i transformació social / Crisis, movimientos sociales y transformación social

Número: 55

Páxinas: 133-143

Tipo: Artigo

Outras publicacións en: Educació social: Revista d'intervenció sòcioeducativa

Resumo

L’envelliment de la població és una qüestió que preocupa des de ja fa un temps les autoritats polítiques. D’aquí que, tant a nivell nacional com internacional, s’aposti per la promoció d’iniciatives adreçades a millorar la qualitat de vida de les persones grans. La promoció de les relacions intergeneracionals n’és una, per això dediquem aquest treball al tractament d’aquestes relacions. Aquesta contribució aporta algunes dades que aconsellen la promoció de les relacions entre generacions, i aposta pels programes intergeneracionals com un recurs per a fer-les possible.

Referencias bibliográficas

  • Abellán, A.; Ayala, A. (2012). Un perfil de las personas mayores en España, 2012. Indicadores estadísticos básicos. Madrid, Informes Portal Mayores, núm. 131.
  • Albuerne, F.; Juanco, A. (2002). “Intergeneracionalidad y escuela: trabajamos juntos, aprendemos juntos”. Dins: Revista Interuniversitaria de Formación del Profesorado, 45, 77-88.
  • Baltes, R. P. (1987). Theoretical prepositions of lifespan developmental psychology: on the dynamics between growth and decline. Developmental Psychology, 23, 611-626.
  • Bauman, Z. (2007). “Entre nosotros, las generaciones”. Dins: J. Larrosa (coord.). Entre nosotros. Sobre la convivencia entre generaciones. (p. 101-127). Barcelona: Caixa Catalunya.
  • Butler, R. N. (1969). Ageism: Another form of bigotry. The Gerontologist, 9, 243-246.
  • COM: Comissió Europea (1999). Hacia una Europa para todas las edades. Fomentar la prosperidad y la solidaridad entre generaciones, 221 final. Brussel·les, 21 de maig.
  • COM: Comissió Europea (2005). Frente a los cambios demográficos, una nueva solidaridad entre generaciones. Libro verde. Luxemburg: Oficina de Publicacions Oficials de les Comunitats Europees.
  • COM: Comissió Europea (2011). Decisió núm. 940/2011/UE del Parlament Europeu i del Consell de 14 de setembre de 2011 sobre l’Any Europeu d’Envelliment Actiu i de la Solidaritat Intergeneracional (2012). Diari Ofi-cial de la Unió Europea L 246/5.
  • Forster, R. (2007). “Transmisión, tradición: entre el equívoco y la incomodidad”. Dins: J. Larrosa (coord.). Entre nosotros. Sobre la convivencia entre generaciones. (p. 33-49). Barcelona: Caixa Catalunya.
  • Gutiérrez, M. (2010). Los programas intergeneracionales en la Región de Murcia. Análisis de la situación y propuestas de mejora. Tesi Doctoral. Departament de Teoria i Història de l’Educació. Facultat d’Educació. Univer-sitat de Múrcia.
  • Gutiérrez, M. (2011): Programas intergeneracionales. Teoría, política y práctica. Saarbrücken: Editorial Académica Española.
  • Hatton-Yeo, A. (2008). The Eagle Toolkit for Intergenerational Activities. Erlangen: Institut for Innovation in Learning (FIM New Learning).
  • IMSERSO (2011). Libro Blanco Envejecimiento Activo. Madrid: IMSERSO.
  • Lambert, D.; Dellmann-Jenkins, M.; Fruit, D. (1990): Planning for contact between the generations: An effective approach. The Gerontologist, 30, 553-556.
  • MacCallum, J.; Palmer, D.; Wright, P.; Cumming-Potvin, W.; Northco-te, J.; Booker, M.; Tero, C. (2006): Community building through intergenerational exchange programs. Australia: National Youth affairs Research Scheme.Meil, G. (2006). “La conflictividad intergeneracional”. Dins: G. Meil (coord.). Padres e hijos en España (p. 140-152). Barcelona: “La Caixa”.
  • Nacions Unides (2002). Informe de la Segunda Asamblea Mundial sobre el Envejecimiento. Nova York: Nacions Unides.
  • Nacions Unides (2009). Ejecución del Programa de Acción Mundial para los Jóvenes: progresos y limitaciones con respecto al bienestar de los jóvenes y a su papel en la sociedad civil. Informe del Secretari General. Nova York: Nacions Unides.
  • Rodríguez, S. (1989). La vejez: Historia y actualidad. Salamanca: Universitat de Salamanca.
  • Sáez, J.; Pinazo, S.; Sánchez, M. (2007). El fomento de las políticas intergeneracionales. Dins: M. Sánchez (coord.). Programas Intergeneracionales. Hacia una sociedad para todas las edades. (p. 221-228). Barcelona: Fundació “La Caixa”.