Les relacions intergeneracionals en la societat actualun imperatiu necessari

  1. Marta Gutiérrez Sánchez 1
  2. Daniel Hernández Torrano 1
  1. 1 Fundació Sèneca
Journal:
Educació social: Revista d'intervenció sòcioeducativa

ISSN: 2339-6954 1135-085X

Year of publication: 2013

Issue Title: Crisi, moviments socials i transformació social / Crisis, movimientos sociales y transformación social

Issue: 55

Pages: 133-143

Type: Article

More publications in: Educació social: Revista d'intervenció sòcioeducativa

Abstract

The issue of the aging of the population has been of concern to the political authorities for quite some time now, and there is a commitment at both national and international level to developing and implementing initiatives capable of improving the quality of life of older people. One of these initiatives is the promotion of intergenerational relationships, and in taking these as its subject, this paper puts forward data to support the promotion of closer relations between young and old, and identifies intergenerational programmes as a key resource for fostering these.

Bibliographic References

  • Abellán, A.; Ayala, A. (2012). Un perfil de las personas mayores en España, 2012. Indicadores estadísticos básicos. Madrid, Informes Portal Mayores, núm. 131.
  • Albuerne, F.; Juanco, A. (2002). “Intergeneracionalidad y escuela: trabajamos juntos, aprendemos juntos”. Dins: Revista Interuniversitaria de Formación del Profesorado, 45, 77-88.
  • Baltes, R. P. (1987). Theoretical prepositions of lifespan developmental psychology: on the dynamics between growth and decline. Developmental Psychology, 23, 611-626.
  • Bauman, Z. (2007). “Entre nosotros, las generaciones”. Dins: J. Larrosa (coord.). Entre nosotros. Sobre la convivencia entre generaciones. (p. 101-127). Barcelona: Caixa Catalunya.
  • Butler, R. N. (1969). Ageism: Another form of bigotry. The Gerontologist, 9, 243-246.
  • COM: Comissió Europea (1999). Hacia una Europa para todas las edades. Fomentar la prosperidad y la solidaridad entre generaciones, 221 final. Brussel·les, 21 de maig.
  • COM: Comissió Europea (2005). Frente a los cambios demográficos, una nueva solidaridad entre generaciones. Libro verde. Luxemburg: Oficina de Publicacions Oficials de les Comunitats Europees.
  • COM: Comissió Europea (2011). Decisió núm. 940/2011/UE del Parlament Europeu i del Consell de 14 de setembre de 2011 sobre l’Any Europeu d’Envelliment Actiu i de la Solidaritat Intergeneracional (2012). Diari Ofi-cial de la Unió Europea L 246/5.
  • Forster, R. (2007). “Transmisión, tradición: entre el equívoco y la incomodidad”. Dins: J. Larrosa (coord.). Entre nosotros. Sobre la convivencia entre generaciones. (p. 33-49). Barcelona: Caixa Catalunya.
  • Gutiérrez, M. (2010). Los programas intergeneracionales en la Región de Murcia. Análisis de la situación y propuestas de mejora. Tesi Doctoral. Departament de Teoria i Història de l’Educació. Facultat d’Educació. Univer-sitat de Múrcia.
  • Gutiérrez, M. (2011): Programas intergeneracionales. Teoría, política y práctica. Saarbrücken: Editorial Académica Española.
  • Hatton-Yeo, A. (2008). The Eagle Toolkit for Intergenerational Activities. Erlangen: Institut for Innovation in Learning (FIM New Learning).
  • IMSERSO (2011). Libro Blanco Envejecimiento Activo. Madrid: IMSERSO.
  • Lambert, D.; Dellmann-Jenkins, M.; Fruit, D. (1990): Planning for contact between the generations: An effective approach. The Gerontologist, 30, 553-556.
  • MacCallum, J.; Palmer, D.; Wright, P.; Cumming-Potvin, W.; Northco-te, J.; Booker, M.; Tero, C. (2006): Community building through intergenerational exchange programs. Australia: National Youth affairs Research Scheme.Meil, G. (2006). “La conflictividad intergeneracional”. Dins: G. Meil (coord.). Padres e hijos en España (p. 140-152). Barcelona: “La Caixa”.
  • Nacions Unides (2002). Informe de la Segunda Asamblea Mundial sobre el Envejecimiento. Nova York: Nacions Unides.
  • Nacions Unides (2009). Ejecución del Programa de Acción Mundial para los Jóvenes: progresos y limitaciones con respecto al bienestar de los jóvenes y a su papel en la sociedad civil. Informe del Secretari General. Nova York: Nacions Unides.
  • Rodríguez, S. (1989). La vejez: Historia y actualidad. Salamanca: Universitat de Salamanca.
  • Sáez, J.; Pinazo, S.; Sánchez, M. (2007). El fomento de las políticas intergeneracionales. Dins: M. Sánchez (coord.). Programas Intergeneracionales. Hacia una sociedad para todas las edades. (p. 221-228). Barcelona: Fundació “La Caixa”.