De l'interès de l'art per l'espai de la vida. Contracultura, participació i imaginaris socials en la cerca d'espais d'oportunitat

Resumen

En l'actualitat i des de diferents tendències s'ha valorat com l'espai quotidià s'ha anat instrumentalitzant de manera progressiva, interpretant la seua ocupació, organització i transformació a partir de diferents factors. La tendència ha estat la de destacar la determinació sobre com es practiquen aquests espais i com aquestes pràctiques els configuren, suposant, a més maneres d'habitar diferenciades. En aquest sentit quasi totes les tendències actuals reflecteixen l'heterogeneïtat d'aquestes qüestions i per tant, de la mateixa configuració espacial. Per això ens centrarem en diverses pràctiques de l'espai quotidià que tenim al nostre abast a València, sense deixar de banda que les problemàtiques a què ens enfrontem són globals. Més enllà de la idea d'identitat personal, partint de la gènesi de les identitats culturals i socials basades en les diferents maneres de desplegament de la idea de comunitat i de col·lectiu en les societats contemporànies, fortament tecnologitzades, pretenem abordar una cartografia dels diferents camps epistemològics que abasten i són una conseqüència de les pràctiques citades, i revisar les diferents manifestacions que són gestació dels processos col·lectius i proporcionen una idea de pertinença a aquests. Construir aquests processos de sentit requereix una projecció de futur que necessita la gènesi d'uns imaginaris socials divergents dels que l'actual cultura comercialitzada ens proporciona. Els processos d'hibridació cultural poden suposar una coagulació d'aquells altres espais que permeten una projecció de futur que ajude a afavorir els processos que generen comunitat. Des d'ací caldrà al·ludir a l'organització dels espais geogràfics, al rebuig de la presumpta neutralitat de l'epistemologia geogràfica i a les tensions entre allò local i allò global. A partir d'ací ens recolzarem en algunes aproximacions personals i estudis de casos que aprofundeixen en aquestes qüestions per poder esbrinar com l'art desinstitucionalitzat es connecta amb l'àmbit de la vida per a provocar canvis en l'imaginari social a llarg termini. I demostrant com a curt termini aquestes pràctiques col·lectives generen comunitat, espais de relacions i de reflexió diluint les barreres entre allò que és públic i allò que és privat. Considerant en últim terme, com l'educació és un valor de futur i una veritable base sòlida de canvi.