Organització social del treball, salaris i mercat laboral a Catalunya: el cas d'una explicació agrària de la comarca de la Segarra a la darreria del segle XIX

  1. Enric Tello 2
  2. Ramón Muñoz, Josep María 3
  3. Garrabou Segura, Ramon 1
  1. 1 Universitat Autònoma de Barcelona
    info

    Universitat Autònoma de Barcelona

    Barcelona, España

    ROR https://ror.org/052g8jq94

  2. 2 Universitat de Barcelona
    info

    Universitat de Barcelona

    Barcelona, España

    ROR https://ror.org/021018s57

  3. 3 Universidad de Murcia
    info

    Universidad de Murcia

    Murcia, España

    ROR https://ror.org/03p3aeb86

Revista:
Recerques: Història, economia i cultura

ISSN: 0210-380X

Año de publicación: 2015

Número: 70

Páginas: 83-123

Tipo: Artículo

Otras publicaciones en: Recerques: Història, economia i cultura

Referencias bibliográficas

  • Aguiló y Cortés, I., La tierra labrantía y el trabajo agrícola en la provincia de Barcelona, Madrid, Dirección General de Agricultura, Industria y Comercio, Tipografia de Raoul Peant, 1897.
  • Alesina, A.; Glaeser, E. L., Fighting Poverty in the United States and Europe: A World of Difference, Oxford, Oxford University Press, 2004.
  • Badia-Miró, M.; Tello, E.: «Vine-growing in Catalonia: the main agricultural change underlying the earliest industrialization in Mediterranean Europe (1720-1939)», European Review of Economic History 18, 2014, 203-226.
  • Badia-Miró, M.; Tello, E.; Valls, F.; Garrabou, R.: «The Grape Phylloxera Plague as a Natural Experiment: The Upkeep of Vineyards in Catalonia (Spain), 1858-1935», Australian Economic History Review 50 (1), 2010, 39-61.
  • Ballesteros Doncel, E.: «Retribuciones, poder adquisitivo y bienestar material de las clases populares. España y Castilla en la segunda mitad del siglo XIX», dins Torras, J.; Yun, B. (dir.), Consumo, condiciones de vida y comercialización. Cataluña y Castilla, siglos XVII-XIX, Àvila, Junta de Castilla y León, 1999, 238-240.
  • Borrás, J. M.: «El trabajo infantil en el mundo rural español (1849-1936). Género, edades y ocupaciones», dins Martínez Carrión, J. M. (ed.), El nivel de vida en la España rural, siglos XVIII-XX, Alacant, Publicacions de la Universitat d’Alacant, 2002, 497-547.
  • Borrás, J. M.: «Mercado laboral, escolarización y empleo infantil en una comarca agrícola e industrial (el Vallès Occidental, 1881-1910)», Cuadernos de Historia Contemporánea 24, 2002, 233-262.
  • Carmona, J.; Simpson, J., El laberinto de la agricultura española. Instituciones, contratos y organización entre 1850 y 1936, Saragossa, SEHA - Prensas Universitarias de Zaragoza, 2003.
  • Cerdá, I., Teoria general de la Urbanización. Reforma y ensanche de Barcelona, vol. II, Madrid, Imprenta Española, Torija,14, 1867 (reimpressió de l’Instituto de Estudios Fiscales de 1968).
  • Colomé, J.: «Conflicto y sociedad en la Cataluña vitícola (1880-1910)», comunicación presentada al XII Congreso de Historia Contemporánea, Madrid, 2014.
  • Colomé, J.: «Les formes d’accés a la terra a la comarca de l’Alt Penedès durant el segle XIX», Estudis d’Història Agrària 8, 1990, 123-143.
  • Colomé, J.: «Pequeña explotación agrícola, reproducción de las unidades familiares campesinas y mercado de trabajo en la viticultura mediterránea del siglo XIX: El caso catalán», Revista de Historia Económica 18 (2), 2000, 281-307.
  • Colomé, J.; Saguer, E.; Vicedo, E.: «Las condiciones de reproducción económica de las unidades familiares campesinas en Cataluña a mediados del siglo XIX», dins Martínez Carrión, J. M. (ed.), El nivel de vida en la España rural, siglos XVIII-XX, Alacant, Publicacions de la Universitat d’Alacant, 2002, 321-356.
  • Congost, R., Els darrers senyors de Cervià de Ter. Investigacions sobre el caràcter mutant de la propietat (segles XVII-XX), Girona, Universitat de Girona - Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines, 2000.
  • Congost, R., Els propietaris i els altres, Vic, Eumo, 1990.
  • Congost, R., Tierras, leyes, historia. Estudios sobre «la gran obra de la propiedad», Barcelona, Crítica, 2007.
  • Congost, R.: «Enfiteusis y pequeña explotación campesina en Cataluña, siglos XVIII-XIX», dins Saavedra, P.; Villares, R. (ed.), Señores y campesinos en la Península Ibérica, siglos XVIII-XX, Barcelona, Crítica, 1991.
  • Congost, R.: «Sobre casos intermediaris i creixements espontanis. Els treballadors de la regió de Girona», Estudis d’Història Agrària 20, 2007, 133-154.
  • Congost, R.; Jover, G.; Biagioli, G. (ed.), L’organització de l’espai rural a l’Europa mediterrània. Masos, Possessions, Poderi, Girona, Universitat de Girona - Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines, 2003.
  • Congost, R.; Planas, J.; Saguer, E.; Vicedo, E.: «¿Quién transformó la agricultura catalana? Los campesinos como actores del cambio agrario en Cataluña, siglos XVIII-XX», dins Robledo, R. (ed.), Sombras del progreso. Las huellas de la historia agraria, Barcelona, Crítica, 2010, 171-197.
  • Congost, R.; To, L. (ed.), Homes, masos, història. La Catalunya del Nord-Est (segles XI-XX), Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1999.
  • Cronon, W., Nature’s metropolis. Chicago and the Great West, Nova York, W.W. Norton & Cia, 1991.
  • Curbet Hereu, J., Les llibretes de memòries de Joan Serinyana (1818-1903), vinyater llançanenc, Girona, Universitat de Girona - Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines, 2007.
  • Faus i Condomines, J.: «Dret especial de la Segarra», Conferències sobre varietats del dret civil català, Barcelona, Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, 1934, dins Ramon Faus i Esteve. Il·lustre notari català. Homenatge centenari naixement (1902-2002), Guissona, Comissió Homenatge Ramon Faus i Esteve, 2002, 179-215.
  • Ferrer i Alós, L. Pagesos, rabassaires i industrials a la Catalunya central (segles XVIII-XIX), Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1987.
  • Ferrer i Alós, L.: «Notas sobre el uso de la familia y la reproducción social», Boletín de la ADEH 13 (1), 1995, 13-27.
  • Ferrer i Alós, L.: «Notas sobre la familia y el trabajo de la mujer en Cataluña central (siglos XVIII-XIX)», Boletín de la ADEH 12 (2-3), 1994, 201-232.
  • Garrabou, R.: «Mercats de treball», dins Giralt i Raventós, E. (dir.), Salrach, J. M.; Garrabou, R. (coords.), Història agrària dels Països Catalans, Barcelona, 2006, 311-312.
  • Garrabou, R.; Planas, J.; Saguer, E., Un capitalisme impossible? La gestió de la gran propietat agrària a la Catalunya contemporània, Vic, Eumo Editorial, 2001.
  • Garrabou, R.; Planas, J.; Saguer, E.: «Sharecropping and the management of large rural estates in Catalonia, 1850-1950», The Journal of Peasant Studies 28 (3), 2001, 89-108.
  • Garrabou, R.; Planas, J.; Saguer, E.: «The management of agricultural estates in Catalonia in the nineteenth and early twentieth century», The Agricultural History Review 60 (2), 2012, 173-190.
  • Garrabou, R.; Planas, J.; Vicedo, E.: «Propiedad de la tierra y desigualdad social en el mundo rural catalán de mediados del siglo xix», Historia Agraria 63, 2014, 115-150.
  • Garrabou, R.; Pujol J.; Colomé, J.: «Formas de gestión patrimonial y evolución de la renta a partir del análisis de contabilidades agrarias: los patrimonios del marqués de Sentmenat en el Vallès y en Urgell (1820-1917)», Historia Agraria 5, 1993, 97-125.
  • Garrabou, R.; Pujol J.; Colomé, J.: «Salaris, ús i explotació de la força de treball agrícola (Catalunya, 1818-1936)», Recerques 24, 1991, 53-76.
  • Garrabou, R.; Pujol, J.; Colomé, J.; Saguer, E.: «Estabilidad y cambio en la explotación campesina (Cataluña, ss. XIX y XX)», dins Garrabou, R. (ed.), Propiedad y explotación campesina en la España contemporánea, Madrid, Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, 1992, 15-92.
  • Garrabou, R.; Ramon-Muñoz, J. M.: «Aigua, agricultura i regadiu a la Catalunya contemporània, 1800-2010», Estudis d’Història Agrària 23, 2011, 27-57.
  • Garrabou, R.; Saguer, E.: «Capitalisme agraire sans proletarisation. Les salariés agricoles en Catalogne (XIX-XXe siècles)», dins Hubscher R.; Farcy, J. C. (ed.), La Moisson des Autres. Les salariés agricoles aus XIXe et XIXe siècles, París, Éditions Créaphis, 1996, 57-75.
  • Garrabou, R.; Saguer, E.: «Propietat, tinença i relacions de distribució», dins Giralt i Raventós, E. (dir.), Salrach, J. M.; Garrabou, R. (coords.), Història agrària dels Països Catalans, Barcelona, 2006, 353-430.
  • Garrabou, R.; Tello, E.: «Constructors de paisatges. Amos de masies, masovers i rabassaires al territori del Vallès (1716-1860)», dins Diversos autors, Josep Fontana. Història i Projecte Social. Reconeixement d’una trajectòria, Barcelona, Crítica - Universitat Pompeu Fabra, 2004, vol. I, 83-104.
  • Garrabou, R.; Tello, E.: «Salario come costo, salario come reddito: il prezzo delle giornate agricole nella Catalogna contemporanea (1727-1930)», Meridiana 24, 1995, 173-203.
  • Garrabou, R.; Tello, E.: «Salario como coste, salario como ingreso: el precio de los jornales agrícolas en la Cataluña Contemporánea», dins Martínez Carrión, J. M. (ed.), El nivel de vida en la España rural, siglos XVII-XX, Alacant, Publicacions de la Universitat d’Alacant, 2002, 113-182.
  • Garrabou, R.; Tello, E.; Cussó, X.: «Ecological and socio-economic functioning in the middle of the ninteenth century. A Catalan case study (the Vallès county, 1850-1870)», dins Landsteiner, E.; Langthaler, E. (ed.), Agrosystems and Labour Relations in European Rural Societies, Thurnout, Brepols Publishers, 2010, 119-152.
  • Garrabou, R; Tello, E.; Roca, A.: «Preus del blat i salaris agrícoles a Catalunya, 1720-1936», dins Carreras, A. (ed.) i M. Gutiérrez (coord.), Doctor Jordi Nadal. La industrialització i el desenvolupament econòmic d’Espanya, Barcelona, Universitat de Barcelona, 1999, vol. I, 422-460.
  • Garrido, S.; Planas, J.; Pomés, J.; Zamorano, R.; Cárdaba, M.; Mayayo, A., Sindicalisme i món rural a Catalunya, 1900-1975, Girona, Universitat de Girona - Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines, 2003.
  • Hayami, Y.; Ruttan, V., Desarrollo agrícola. Una perspectiva internacional, Mèxic, Fondo de Cultura Económica, 1989.
  • Hirschman, A. O., Salida, voz y lealtad: respuestas al deterioro de empresas, organizaciones y estados, Mèxic, Fondo de Cultura Económica, 1977.
  • Jové, J., Llibretes de treballs, 1884-1895, Sèrie documentació patrimonial, Arxiu Històric Comarcal de la Segarra.
  • Milanovic, B., Los que tienen y los que no tienen: una breve y singular historia de la desigualdad global, Madrid, Alianza, 2012.
  • Molina de Dios, R.: «El treball d’ofici a les possessions i la seva retribució: missatges, carboners, moliners i tafoners. 1860-1940», dins Morey, A.; Jover, G. (ed.), Les possessions mallorquines: passat i present, Palma, Documenta Balear, 2012, 355-364.
  • Mora-Sitjà, N.: «El primer proletariat català. Mà d’obra i relacions laborals a les fàbriques d’indianes de Barcelona», Barcelona Quaderns d’Història 17, 2011, 237-252.
  • Mora-Sitjà, N.: «Exploring changes in earnings inequality: Barcelona, 1856-1905», Discussion Papers in Economic and Social History 61, University of Oxford, 2006 (http://www.economics.ox.ac.uk/materials/papers/2297/61morasitja.pdf).
  • Mora-Sitjà, N.: «Labour market integration in a pre-industrial economy: Catalonia, 1771-1816», Oxford Economic Papers 59, 2007, 156-177.
  • Olarieta, J. R.; Padrò, R.; Masip, G.; Rodríguez-Ochoa, R.; Tello, E.: «Formiguers, a historical system of soil fertilization (and biochar production?)», Agriculture, Ecosystems and Environment 140, 2011, 27-33.
  • Pagés y Oliveras, V.: «Condiciones en que se desarrolla la vida de los operarios de la industria fabril en comarcas rurales», Boletín del Colegio de Médicos de la Provincia de Gerona XVIII, separata, 1913, 8-14.
  • Pascual i Domènech, P., Agricultura i industrialització a la Catalunya del segle XIX: formació i desestructuració d’un sistema econòmic, Barcelona, Crítica, 1990.
  • Pascual i Domènech, P., Els Torelló. Una família igualadina d’advocats i propietaris. 2. Un estudi sobre la crisi de l’agricultura tradicional (1841-1930), Barcelona, Fundació Salvador Vives i Casajuana, 2000.
  • Pascual i Domènech, P., Los caminos de la era industrial. La construcción y financiación de la Red Ferroviaria Catalana (1843-1898), Barcelona, Edicions de la Universitat de Barcelona - Fundación de Ferrocarriles Españoles, 1999.
  • Pascual i Domènech, P., Tous. Mil anys d’Història. Sant Martí de Tous, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1981.
  • Pasinetti, L. L., Cambio estructural y crecimiento económico, Madrid, Pirámide, 1985.
  • Pasinetti, L. L., Crecimiento económico y distibución de la renta, Madrid, Alianza Universidad, 1983.
  • Picketty, T., Capital in the Twenty-First Century, Cambridge, Belknap Press – Harvard University Press, 2014.
  • Picketty, T.; Saez, E.: «The evolution of top income shares: a historical and international perspective», American Economic Review 96 (2), 2006, 200-205.
  • Planas, J., Els propietaris i l’associacionisme agrari a Catalunya (1890-1936), Girona, Universitat de Girona - Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines, 2006.
  • Planas, J., Viticultura i cooperativisme. La comarca d’Igualada, 1890-1939, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2013.
  • Planas, J.: «Acció Agrícola d’Igualada i el conflicte rabassaire (1931-1936)», Recerques 66, 2013, 123-151.
  • Planas, J.: «Características y factores explicativos del primer cooperativismo agrario: el ejemplo de una comarca vitivinícola catalana», CIRIEC-España, Revista de Economía Pública, Social y Cooperativa 80, 2014, 111-135.
  • Planas, J.: «El cooperativismo vitivinícola en tiempos de crisis: el Sindicato de Viticultores de Igualada (1921-1936)», Investigaciones de Historia Económica 9 (3), 2013, 155-164.
  • Planas, J.: «Identidades, corporativismo y autonomía del campesinado en la acción colectiva agraria. Cataluña, 1890-1920», Historia Agraria 50, 2010, 101-132.
  • Planas, J.: «L’estabilitat de la gran propietat rural a l’època contemporània. Un exemple comarcal: el Vallès Oriental, 1860-1940», dins Carreras, A. (ed.) i M. Gutiérrez (coord.), Doctor Jordi Nadal. La industrialització i el desenvolupament econòmic d’Espanya, Barcelona, Universitat de Barcelona, 1999, vol. I, 559-578.
  • Planas, J.; Valls-Junyent, F., Cacics i rabassaires. Dinàmica associativa i conflictivitat social. Els Hostalets de Pierola (1890-1939), Vic, Eumo - Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada, 2011.
  • Planas, J.; Valls-Junyent, F.: «¿Por qué fracasaban las cooperativas agrícolas? Una respuesta a partir del análisis de un núcleo de la Cataluña rabasaire», Investigaciones de Historia Económica 7 (2), 2011, 310-321.
  • Planas, J.; Valls-Junyent, F.: «Desigualdad, asociacionismo y conflictividad social en un núcleo de la Cataluña rabasaire», Historia Social 72, 2012, 89-111.
  • Polanyi, K., El sustento del hombre, Barcelona, Capitán Swing, 2009.
  • Polanyi, K., La gran transformación. Crítica del liberalismo económico, Madrid, La Piqueta, 1989.
  • Polanyi, K., Los límites del mercado, Barcelona, Capitán Swing, 2014.
  • Pujol, J.: «Trabajo asalariado y actividad agraria en can Codorniu: un caso excepcional en la explotación del viñedo catalán durante el primer tercio del siglo XX», dins Carreras, A. (ed.) i Gutiérrez, M. (coord.), Doctor Jordi Nadal. La industrialització i el desenvolupament econòmic d’Espanya, Barcelona, Universitat de Barcelona, 1999, vol. I, 479-506.
  • Ramon-Muñoz, J. M., El sindicalisme agrari a la Segarra (1890-1936), Lleida, Pagès Editors, 1999.
  • Ramon-Muñoz, J. M.: «Bienestar biológico y crecimiento agrario en la Cataluña rural, 1840-1936», Historia Agraria 47, 2009, 119-142.
  • Ramon-Muñoz, J. M.: «Cambio agrario, uso del suelo y regadío: el impacto del Canal de Urgell, 1860-1935», Historia Agraria 59, 2013, 43-94.
  • Ramon-Muñoz, J. M.: «El nivell de vida biològic a la Cervera contemporània: l’evolució de l’estatura, 1840-1980», Miscel·lània Cerverina 20, 2010, 129-148.
  • Ramon-Muñoz, R.; Ramon-Muñoz, J. M.; Koepke, N.: «Well-being and the late 19th century agrarian crisis: anthropometric evidence from rural Catalonia», comunicació presentada al Second Quantitative Agricultural and Natural Resources History Conference (Agricliometrics II), Saragossa, 4-5 de juny de 2015.
  • Riba, J.: El salario del obrero agrícola, Reus, Establecimiento Tipográfico de Celestino Fernández, 1913.
  • Robinson, J.; Eatwell, J., Introducción a la economía moderna, Madrid, Fondo de Cultura Económica, 1982, 114-118.
  • Roca Fabregat, P.: «¿Quién trabajaba en las masías? Criados y criadas en la agricultura catalana (1670-1870)», Historia Agraria 35, 2005, 49-92.
  • Roemer, J.: «An historical materialist alternative to welfarism», dins Elster, J.; Hylland, A. (ed.), Foundations of social choice theory, Cambridge, Cambridge University Press, 1989, 133-164.
  • Saavedra. P.; Villares, R. (ed.), Señores y campesinos en la Península Ibérica, siglos XVIII-XX, Barcelona, Crítica, 1991.
  • Saguer, E. (ed.), Forçats a foc i llum. Una història oral dels últims masovers a la regió de Girona, 1930-2000, Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2011.
  • Saguer, E., Treball agrari i reproducció econòmica: El Baix Empordà, 1850-1880, Girona, Girona, Universitat de Girona - Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines, 2005.
  • Saguer, E.: «Família pagesa i economia rural a la Catalunya contemporània», dins Bolós, J.; Jarne, A.; Vicedo, E. (ed.), Família pagesa i economía rural. VII Congrés sobre Sistemes Agraris, Organització Social i Poder Local, Lleida, Institut d’Estudis Ilerdencs, 2010, 469-486.
  • Saguer, E.: «La consolidación de la propiedad campesina en Cataluña. Un análisis cuantitativo de las primeras transformaciones en la propiedad de la tierra. El Baix Empordà, 1860-1940», Historia Agraria 16, 1998, 209-233.
  • Saguer, E.; Colls, J.: «Mossos i criats. Una radiografia del treball assalariat als masos (Girona, 1946)», Estudis d’Història Agrària 17, 2004, 813-828.
  • Saguer, E.; Jover, G.; Benito, H., Comptes de senyor, comptes de pagès. Les comptabilitats a la història rural, Girona, Universitat de Girona - Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines, 2013.
  • Santmartí, C.: «El treball assalariat en els masos de la Catalunya interior al segle XIX. L’exemple del mas Santmartí (Bages)», Estudis d’Història Agrària 10, 143-155.
  • Scheuch, F. H.: «Report by consul Scheuch of Barcelona Agriculture in Catalonia», dins Scope and Method of Consular Trade Reports, Washington, Government Printing Office, 1886, 239-249.
  • Scott, J. C., Los Dominados y el arte de la resistencia, Mèxic, DF, Era, 2003.
  • Serra i Boldú, V., Calendari Folklòric d’Urgell, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1914 (reedició de 1981).
  • Solow, R. M., El mercado de trabajo como institución social, Madrid, Alianza, 1992.
  • Sraffa, P., Producció de mercaderies per mitjà de mercaderies: premisses a una crítica de la teoria econòmica, Barcelona, Edicions 62, 1985.
  • Stiglitz, J. E., El precio de la desigualdad, Madrid, Taurus, 2012.
  • Tello, E., Cervera i la Segarra al segle XVIII. En els orígens d’una Catalunya pobra, 1700-1860, Lleida, Pagès Editors, 1995.
  • Torras, J.: «Los condicionantes del nivel de vida del campesinado en el Antiguo Régimen», Historia Agraria 14, 1997, 19-24.
  • Torres, X., Els llibres de familia de pagès. Memòries de pagès, memòries de mas (segles XVI-XVIII), Girona, Universitat de Girona - Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines, 2000.
  • Valls-Junyent, F., La dinàmica del canvi agrari a la Catalunya del interior. L’Anoia, 1720- 1860, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1996.
  • Vicedo, E., Les terres de Lleida i el desenvolupament català del set-cents. Producció, propietat i renda, Barcelona, Crítica, 1991.
  • Vicedo, E.: «Las condiciones de reproducción de la unidad familiar campesina en la Catalunya Nova: Las “Terres de Lleida”», Historia Agraria 5, 1993, 43-66.
  • Vilar, P., Catalunya dins l’Espanya moderna. Recerques sobre els fonaments econòmics de les estructures nacionals, Volum III, Les transformacions agràries del segle XVIII català, Barcelona, Edicions 62, 1966.
  • Williamson, J. G., Trade and Poverty: When the Third World Fell Behind, Cambridge (Mass.), The MIT Press, 2011.