Breu història de la física recreativaUna disciplina amb un passat esplendorós i un futur prometedor

  1. Rafael Garcia-Molina
Aldizkaria:
Mètode: Revista de difusió de la investigació

ISSN: 1133-3987

Argitalpen urtea: 2024

Zenbakien izenburua: Ciència a tort i a dret. Un viatge al fascinant món de la ciència recreativa

Alea: 1

Zenbakia: 120

Orrialdeak: 44-53

Mota: Artikulua

DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openSarbide irekia editor

Beste argitalpen batzuk: Mètode: Revista de difusió de la investigació

Laburpena

Una manera de fomentar l’interès de les persones per la física és posar-les en contacte amb experiències gratificants que estimulen la seua curiositat i, alhora, les induïsquen a buscar l’explicació dels fenòmens observats. Aquestes experiències han d’estar relacionades amb l’entorn quotidià, per a mostrar que es pot accedir a coneixements físics bàsics, però de gran abast, sense necessitat d’equipaments sofisticats. Per a tal propòsit, la física recreativa combina la ciència amb l’entreteniment i la divulgació, mitjançant experiments i jocs accessibles per a persones de totes les edats i nivells de formació. En aquest article recorrem les obres, els autors i les activitats de física recreativa més destacables, per a mostrar com ha evolucionat aquesta disciplina al llarg dels segles i quina n’és la situació actual.

Erreferentzia bibliografikoak

  • Averbuj, E. (1986). Ciencia recreativa: Volver a los clásicos. Cuadernos de Pedagogía, 143, 94–95.
  • Càndito, C. (2016). Jacques Ozanam (1640–1718). En M. Cigola (Ed.), Distinguished figures in descriptive geometry and its applications for mechanism science. From the middle ages to the 17th century (p. 223–248). Springer. https://doi.org/10.1007/978-3-319-20197-9_10
  • Carrasquer, C., Ponz, A., Álvarez, M. V., & Uría, J. (2013). Historia de los nombres del diablo cartesiano. Studivm: Revista de Humanidades, 19, 75–96.
  • Estalella, J. (1918). Ciencia recreativa. Enigmas y problemas, observaciones y experimentos, trabajos de habilidad y paciencia. Gustavo Gili.
  • Estrada, A. (1935). Física recreativa. Seix y Barral Hermanos.
  • Faraday, M. (1861). A course of six lectures on the chemical history of a candle. Griffin, Bohn and Company.
  • Fra Noi. (s. a.). Ciencias y paciencias del calaix d’un sabi. Antoni López Editor.
  • Fundación Juan March. (s.a.). Sim Sala Bim. https://www.march.es/es/coleccion/sim-sala-bim
  • García-Molina, R. (2011). Ciencia recreativa: Un recurso didáctico para enseñar deleitando. Revista Eureka sobre Enseñanza y Divulgación de las Ciencias, 8 (Núm. Extraordinario), 370–392.
  • Gardner, M. (1998). Un cuarto de siglo de matemáticas recreativas. Investigación y Ciencia, 265, 50–57.
  • Heeffer, A. (2006). Récréations mathématiques (1624). A study on its author­ship, sources and influence. Gibecière, 1(2), 77–167.
  • Leurechon, J. (1624). Récréation mathématiqve: composée de plusieurs problèmes plaisants et facétieux. En faiet d’arithmetique, geometrie, mechanique, optique, catoptrique & autres parties de cette belles science. Jean Appier Hanzelet.
  • Llull, R. (2011). Llibre de meravelles. Volum I. Llibres I-VII. (Dir. Lola Badia). Publicacions de l’Abadia de Montserrat. (Treball originalment publicat c. 1290).
  • Magiotti, R. (1648). Renitenza certissima dell’acqua alla compressione. Di­chiarata con varij scherzi, in occasion d’altri problemi curiosi. Francesco Moneta.
  • Ozanam, J. (1694). Récréations mathématiques et physiques, qui contiennent plusieurs problêmes d’arithmétique, de géometrie, d’optique, de gnomonique, de cosmographie, de mécanique, de pyrotechnie, & de physique. Avec un traité nouveau des horloges elémentaires. Jean Jombert.
  • Pablo, J. (1981). Presentación: Imaginación y ciencia. En G. Tissandier, Recreaciones científicas, p. VII-XIII (originalment publicat el 1880). Alta Fulla.
  • Pepys, S. (1825). Memoirs of Samuel Pepys. Esq. F. R. S. Henry Colburn.
  • Perelman, Y. (1968-1969). Física recreativa. Tomos I y II (Obra completa). Editorial Mir.
  • Robert-Houdin, J. E. (1887). Magia y física recreativa. Pascual Aguilar Editor.
  • Sablonnière, C. (2015). Les récréations scientifiques: Diffusion et succès de l’oeuvre de vulgarisation de Gaston Tissandier en Espagne à la fin du XIXe siècle. Amnis, 14. https://doi.org/10.4000/amnis.2513
  • Sensat de Ferrer, R. (1923). Les ciències en la vida de la llar. Publicacions de l’Editorial Pedagògica.
  • Tissandier, G. (1880). Les récréations scientifiques, ou l’enseignement par les jeux. La physique sans appareils, la chimie sans laboratoire, la maison d’un amateur de science, la science apliquée a l’économie domestique, etc. G. Masson.
  • Tom Tit. (1890, 1892, 1894). La science amusante (Première série, Deuxième série, Troisième série). Librairie Larousse.
  • Wagensberg, J. (2007). El gozo intelectual. Teoría y práctica sobre la inteligibilidad y la belleza. Tusquets.
  • Walker, J. (1979). Física recreativa. La feria ambulante de la física. Limusa.
  • Yesares Blanco, R. (s.a.). Física recreativa. Librería Bergua.
Datuen iturria: Dialnet