Consum alimentari i explotació forestal durant l’edat del ferro al poblat de Biniparratx Petit (Sant Lluís, Menorca)

  1. Mireia Celma 1
  2. Jordi Hernández-Gasch 2
  3. Ferran Antolín 3
  1. 1 Universitat Autònoma de Barcelona
    info

    Universitat Autònoma de Barcelona

    Barcelona, España

    ROR https://ror.org/052g8jq94

  2. 2 Universitat de Barcelona
    info

    Universitat de Barcelona

    Barcelona, España

    ROR https://ror.org/021018s57

  3. 3 University of Basel
    info

    University of Basel

    Basilea, Suiza

    ROR https://ror.org/02s6k3f65

Montrer des affiliations +
Revue:
Revista de Menorca

ISSN: 0211-4550,  2659-4544

Année de publication: 2017

Número: 96

Pages: 143-168

Type: Article

DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAccès ouvert editor

D'autres publications dans: Revista de Menorca

Résumé

El present article incideix en la interpretació arqueològica i històrica de les dades bioarqueològiques extretes del poblat de Biniparratx Petit, a Menorca. La recollida de restes faunístiques i mostres arqueobotàniques ha permès analitzar l’ús i l’explotació de les espècies en matèria de producció i de consum a l’assen-tament al llarg d’un ampli període que cobreix tota l’edat del ferro fins a inicis de l’època romana. La combinatòria de fasificació i la interpretació de contextos que compten amb analítiques específiques mostren canvis d’explotació econò-mica entre el Període Talaiòtic i el Període Balear. En la darrera fase del poblat, a partir del segle II a.n.e. es produïren canvis econòmics, probablement de pai-satge i aparentment una reducció de l’assentament.

Références bibliographiques

  • Allué, E. 2002. «Dinámica de la vegetación y explotación del combustible leñoso durante el Pleistoceno Superior y el Holoceno del Noreste de la Península Ibérica a partir del análisis antracológico». Tesi Doctoral, Universitat Ro-vira i Virgili. http://hdl.handle.net/10803/8601.
  • Alonso, N. 1999. De la llavor a la farina. Els processos agrícoles protohistòrics a la Catalunya occidental. Monographies d’Archéologie Méditerranéenne, 4. Lattes: Milieux et Sociétés en France Méditerranéenne.
  • Antolín, F. 2009. «Informe carpológico del yacimiento arqueológico de Torre d’En Galmés – Cercle Cartailhac (Alaior, Menorca)». Inèdit.
  • Antolín, F. 2010. «Les propietats del registre carpològic: el punt de partida per a l’estudi de la seva representativitat arqueològica». Cypsela 18: 299–306.
  • Antolín, F. 2011. «La gestió dels recursos vegetals no llenyosos al jaciment de Biniparratx Petit (Sant Lluís, Menorca)». Inèdit.
  • Antolín, F. 2012. «Experimental archaeology as a resource for approaching forma-tion processes of seed assemblages. First results and future perspectives». Estrat Crític 6: 35–48.
  • Antolín, F. 2016. Local, intensive and diverse? Early Farmers and plant economy in the North-East of the Iberian Peninsula (5500–2300 cal BC). Groningen: Barkhuis.
  • Antolín, F., i R. Buxó. 2011. «Proposal for the systematic description and taphonomic study of carbonized cereal grain assemblages: a case study of an early Neolithic funerary context in the Cave of Can Sadurní (Begues, Barcelone province, Spain)». Vegetation History and Archaeobotany 20: 53–66.
  • Badal, E. 1990. «L’anthracologie préhistorique: à propos de certains problè-mes méthodologiques». Bulletin de la Société Botanique de France. Actuali-tés Botaniques 139 (2/3/4): 168–189.
  • Badal, E.. 2006. «Nuevas aplicaciones de la antracología o de la identificación botánica del carbón y la madera». Dins J. Molera, J. Farjas, P. Roura i T. Pra-dell, eds., VI Congreso Ibérico de Arqueometría, 37–44. Girona: Sociedad de Arqueometría Aplicada al Patrimonio Cultural.
  • Boardman, S., i G. Jones. 1990. «Experiments on the effects of charring on cereal plant components». Journal of Archaeological Science 17: 1–11.
  • Bolós, O., et al. 2005. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic.
  • Braadbaart, F. 2008. «Carbonization and morphological changes in modern dehusked and husked Triticum dicoccum and Triticum aestivum grains».Vegetation History and Archaeobotany 17: 155–166.
  • Carrión, Y. 2005. «Afinidades y diferencias de las secuencias antracològicas en las vertientes mediterránea y atlántica de la Península Ibérica».Tesi Doctoral, Universitat de València. http://hdl.handle.net/10550/38535.
  • Celma, M. 2009. «Paleoambient i explotació forestal del Dolmen de la Font dels Coms en època romana». Diploma d’Estudis Avançats, Universitat Autònoma de Barcelona. Consultat el 26 jul. 2017. https://www.academia.edu/1522011/Paleoambient_i_explotaci%C3%B3_forestal_del_Dolmen_de_la_Font_dels_Coms_en_%C3%A8poca_romana.
  • Euba, I. 2008. «Anàlisis antracológico de estructuras altimontanas en el valle de la Vansa – Sierra del Cadí (Alt Urgell) y en el valle del Madriu (Andorra): explotación de recursos forestales del Neolítico a época moderna». Tesi Doctoral, Universitat Rovira i Virgili. http://hdl.handle.net/10803/8620.
  • Euba, I., i E. Allué. 2005. «Anàlisis antracològica del jaciment talaiòtic de Bi-niparratx (Menorca)». Tarragona: Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili-Arqueoline.
  • Gornés, J.S. 2000. «Informe preliminar de la campanya d’excavació al talaiot de Biniparratx Petit (Sant Lluís)».
  • Gornés, J.S., et al. 2001. «La campanya de excavación de 2001 en Biniparratx Petit (Menorca). Avance de los primeros anàlisis radiocarbónicos». Mayurqa 27: 227–235.
  • Guerrero, V. 2000. «Informe de la primera campaña de excavaciones arqueológicas en el asentamiento talayótico de Binparratxet (Sant Lluís, Menorca)». Palma: Àrea de Prehistòria, Universitat Illes Balears.
  • Guerrero, V.M., et al. 2007. «Avanç de les investigacions arqueològiques rea-litzades a l’assentament de Biniparratx Petit (Santa Lluís)». Dins L’arqueo-logia a Menorca: eina per al coneixement del passat, 9– 51. Llibres del Patrimoni Històric i Cultural, 3. Maó: Consell Insular de Menorca.
  • Guerrero, V.M., J. Fornés i J. García, J. 2001. «Excavaciones arqueológicas en el asentamiento talayótico de Biniparratx Petit. (Sant Lluis, Menorca). Informe de la Campaña 2001. Sector A». Palma: Àrea de Prehistòria, Univer-sitat Illes Balears.
  • Hernández-Gasch, J. 2007. «Les cases de planta circular i pati central de la segona edat del ferro a Menorca: l’exemple de la casa 1 del poblat talaiòtic de Biniparratx Petit (Sant Lluís)». Arqueobalear. Consultat el 26 jul. 2017. https://www.arqueobalear.net/static/pdf/memoria%20cientifica.pdf.
  • Hernández-Gasch, J, coord. 2014. «La casa 1 de Biniparratx Petit (Sector B) – casa Serra Belabre. Sant Lluís, Menorca. Campanyes de 2000, 2001 i 2003. Memòria científica, 2009». Consultat el 26 jul. 2017. https://www.academ-ia.edu/17618092/La_Casa_1_de_Biniparratx_Petit_Sector_B_Casa_Serra-Be-labre_Sant_Llu%C3%ADs_Menorca_._Campanyes_de_2000_2001_i_2003._Mem%C3%B2ria_Cient%C3%ADfica_lliurada_al_Consell_Insular_de_Menor-ca_i_a_l_Institut_Menorqu%C3%AD_d_Estudis._Coordinaci%C3%B3_ Jordi_Hern%C3%A1ndez_Gasch._Lloc_i_data_Lorca_10_de_setembre_de_2009
  • Hernández-Gasch, J., i M. Celma. 2014. «Paleoecologia de l’edat del ferro a l’Illa de Menorca. Les restes antracològiques, carpològiques i altres macrorestes vegetals procedents del poblat de Biniparratx Petit». Memòria de recerca Beca IME 2010. Menorca, 2011. Consultat el 26 jul. 2017. https://www.aca-demia.edu/5985189/Paleoecologia_de_l_edat_del_ferro_a_l_illa_de_Menor-ca._Les_restes_antracol%C3%B2giques_i_carpol%C3%B2giques_ procedents_del_ poblat_de_Biniparratx_Petit_Sant_Llu%C3%ADs_.
  • Hernández-Gasch, J., D. Ramis i J.A. Rosselló. 2011. «Economia, societat i canvi cultural a les Gimnèsies. La interpretació de les dades bioarqueològiques a les Illes Balears en el primer mil·lenni a.n.e.». Dins S. Valenzuela-Lamas, N. Padrós, M.C. Belarte i J. Sanmartí, eds., Economia agropecuària i canvi so-cial a partir de les restes bioarqueològiques. El primer mil·lenni aC a la Mediterrània occidental. Actes de la V Reunió Internacional d’Arqueologia de Calafell (Calafell, 16 al 18 d’abril de 2009), ***pàgines. Arqueomediterrània, 12. Tarragona: Àrea d’arqueologia de la Universitat de Barcelona / Institut Català d’Arqueologia Clàssica.
  • Hernández-Gasch, J., et al. 2002. «Economic strategies and limited resources in the Balearic insular ecosystem: the myth of an indigenous animal farm-ing society in the First Millennium BC». Dins W.H. Waldren i J.A. Ensenyat, eds., World Islands in Prehistory. International Insular Investigations. V Deià Conference of Prehistory (September 13–18, 2001), 275–291. British Archaeological Reports, International Series, 1095. Oxford: Archaeopress.
  • Jacomet, S.2006. Identification of cereal remains from archaeological sites. Basel: Universitat de Basel. [2a edició.]
  • Joly, D. 2008. «Étude de la gestion du combustible osseux et végétal dans les stratégies adaptatives des chasseurs-cueilleurs et des groupes agropastoraux d’Argentine durant l’Holocène».Tesi doctoral, Universitat de Rennes 1.
  • López González, G.A. 2006. Los árboles y arbustos de la Península Ibérica e Islas Baleares. Madrid: Mundi-Prensa.
  • Marguerie, D., i J.-Y. Hunot. 2007. «Charcoal analysis and dendrology: data from archaeological sites in north-western France». Journal of Archaeologi-cal Science 34: 1417–1433.
  • Mascaró Pasarius, J. 1968. Corpus de Toponimia de Mallorca, V-VI: Palma: Gráficas Miramar.
  • Mensua, C. 2009. «Informe antracológico del yacimiento arqueológico de Tor-re d’en Galmés. Cercle Cartailhac. Alaior (Menorca)». Servei d’Anàlisis Ar-queològiques. Universitat Autònoma de Barcelona.
  • Morales, J.V. 2004. «Estudi zooarqueològic de la seqüència estratigràfica de la cisterna sud i la unitat estratigràfica 220 del dipòsit nord del jaciment talaiòtic de Biniparratx Petit (Sant Lluís, Menorca)». Revista de Menorca 88: 111–133.
  • Morales, J.V.. 2014. «Estudi de la fauna del jaciment de Biniparratx Petit (Sant Llu-ís, Menorca): La cisterna sud i el dipòsit nord». Dins J. Hernández-Guasch, coord.,«La casa 1 de Biniparratx Petit (Sector B) – casa Serra Belabre. Sant Lluís, Menorca. Campanyes de 2000, 2001 i 2003. Memòria científica, 2009», p. 243–340.
  • Nicolás, J. de. 1982. «Carta arqueológica de Menorca». Dins J. Mascaró Pasa-rius, Geografía e Historia de Menorca, III, p. 148, 154 i 160. Ciutadella: [s.e.].
  • Nicolás, J. de. 2001. Biniparratx Petit (Sant Lluís). Campanya 2001. Sector D. 18–30 Agost. Informe d’intervenció».
  • Nicolás, J. de, S. Gornés i J. Gual. 2017. «Indicis d’un santuari púnico-talaiòtic en el poblat de Biniparratx petit (Sant Lluis, Menorca)». Dins F. Pardos, H. Jiménez i J.J. Martínez, coords., Menorca entre fenicis i púnics. Menorca entre fenicios y púnicos, 157–179. Publicacions des Born, 25 / CepoAt, Monografías 2. Ciutadella / Múrcia: Cercle Artístic de Ciutadella / Universidad de Murcia.
  • Noguera, M. 2002. «Pràctiques d’explotació forestal i ús de les fustes en el po-blat prehistòric de Biniparratxet (Menorca). Memòria de recerca». Beca de l’Institut Menorquí d’Estudis.
  • Orfila, M. 1983. «Estatuillas de bronce antigues». Dins J. Mascaró Pasarius, co-ord., Geografía e Historia de Menorca, IV, p. 85–158. Ciutadella: [s.e.].
  • Pérez-Jordà, G., L. Peña-Chocarro, L. Picornell-Gelabert i Y. Carrión Marco. 2017. «Agriculture between the third and first millennium bc in the Balearic Islands: the archaeobotanical data». Vegetation History and Archaeobo-tany 26: 1–13.
  • Pérez-Obiol, R., E.I. Yll, J.I. Pantaleón-Cano i J.M. Roure. 2001. «Canvis en el paisatge vegetal de les illes Balears durant el final del Quaternari». Dins El canvi climàtic: passat, present i futur, 69–90. Monografies de la Societat d’Història Natural de les Balears, 9. Palma: Societat d’Història Natural de les Balears.
  • Picornell, L. 2012. «Paisaje vegetal y comunidades prehistóricas y protohis-tóricas en Mallorca y Menorca (Illes Balears): una aproximación desde la antracología». Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. http://hdl.handle.net/10803/85874.
  • Piqué, R. 1999. «La gestión de los recursos leñosos en la cueva des Càrritx». Dins V. Lull, R. Micó, C. Rihuete i R. Risch. Ideologia y sociedad en la Prehistòria de Menorca. La Cova des Càrritx y la Cova des Mussol, 498– 510. Bar-celona: Consell Insular de Menorca / Universitat Autònoma de Barcelona.
  • Piqué, R. 2005. «Paisatge i gestió dels recursos llenyosos a Talatí de Dalt». Dins G. J. Benejam i J.P. Machado, coords., Talatí de Dalt, 1997–2001: 5 anys d’in-vestigació a un jaciment talaiòtic tipus de Menorca, 229–232. Maó: Museu de Menorca.
  • Rodríguez, A. 2005. «Anàlisis carpològica del jaciment arqueològic de Biniparratx Petit (Menorca)». Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili / ArqueoLine.
  • Schweingruber, F.-H. 1990. Microscopic wood anatomy. Birmensdorf: WSL.
  • Schweingruber, F.-H.. 1996. Tree Rings and Environment: Dendroecology. Berna: Paul Haupt.
  • Schweingruber, F.-H.. 2007. Wood structure and environment. Berlin: Springer.
  • Schweingruber, F.-H., A. Börner i E.-D. Schulze. 2006. Atlas of woody plant stems. Evolution, Structure, and Environmental Modifications. Berlin: Springer.
  • Yll, E.I., R. Pérez Obiol, J.P. Cano i J.M. Roure. 1997. «Palynological Evidence for Climatic Change and Human Activity during the Holocene on Minorca (Balearic Islands)». Quaternary Research 48: 339–347.
  • Zohary, D., M. Hopf i E. Weiss. 2012. Domestication of plants in the Old World.Oxford: Oxford University Press.
La source de données: Dialnet