Un poema inèdit sobre la Guerra de la Successió al Rosselló

Erreferentzia bibliografikoak

• Alabrús (1996): Rosa M. Alabrús, «La publicística de la guerra», L’Avenç. Revista d’Història, 206, ps. 40-45.
• Alabrús (2001): Rosa M. Alabrús, Felip V i l’opinió dels catalans. Pròleg d’Ernest Lluch, Lleida: Pagès.
• Albareda (1990): Joaquim Albareda i Salvadó, «L’actitud dels eclesiàstics catalans a la guerra de la successió (1705-1714)», dins: Anuari 1988 de la Societat d’Estudis d’Història Eclesiàstica Moderna i Contemporània de Catalunya, Tarragona: Diputació de Tarragona - Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, ps. 9-26.
• Albareda (1993): Joaquim Albareda i Salvadó, Els catalans i Felip V, de la conspiració a la revolta (1700-1705), Barcelona: Vicens Vives.
• Albareda (2001): Joaquim Albareda i Salvadó, Política, religió i vida quotidiana en temps de guerra (1705-1714). El Dietari del Convent de Santa Caterina i les Memòries d’Honorat de Pallejà. Edició a cura de Joaquim Albareda i Salvadó, Vic: Eumo - Institut Universitari d’Història Jaume Vicens Vives.
• Albareda (2004): Joaquim Albareda i Salvadó, «¿Qué cosa es España? L’Espanya composta segons l’austriacista Francesc Castellví», Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, 15, ps. 113-124.
• Albareda (2010): Joaquim Albareda i Salvadó, La Guerra de la Sucesión de España (1700-1714), Barcelona: Crítica.
• Albareda & Ferrer (1995): Joaquim Albareda i Salvadó & Mònica Ferrer i Juandó, «L’impact de la guerre de Succession (1705-1714) dans les comtés du Roussillon et de Cerdagne», dins: Le Roussillon de la Marca Hispanica aux Pyrénées-Orientales (VIIIe - XXe siècles). Actes du LXVIIe Congrès de la Fédération historique del Languedoc Méditerranéen et du Roussillon. Archives départementales des Pyrénées-Orientales, Perpignan, 7 et 8 octobre 1995, Perpignan: Société Agricole Scientifique et Littéraire des PyrénéesOrientales, ps. 259-276.
• Alcoberro (2007): Agustí Alcoberro, «Cantant les absoltes a Alberoni. Dos poemes clandestins de la resistència austriacista a Felip V (1719-1720)», dins: Eulàlia Miralles & Josep Solervicens (ed.), El (re)descobriment de l’Edat Moderna. Estudis en homenatge a Eulàlia Duran, Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, ps. 233-252.
• Arrieta Alberdi (2001): Jon Arrieta Alberdi, «L’antítesi pactismeabsolutisme durant la Guerra de la Successió a Catalunya», dins: Joaquim Albareda (ed.), Del patriotisme al catalanisme. Societat i política (segles XVI-XIX), Vic: Eumo, ps. 105-128.
• Blasco (1979): Ricard Blasco, Poesia política valenciana. 1802-1938, València: Eliseu Climent.
• Borreguero Beltrán (2003): Cristina Borreguero Beltrán, «Imagen y propaganda de guerra en el conflicto sucesorio (1700-1713)», Manuscrits, 21, ps. 95-132.
• Cahner (1998-2005): Max Cahner, Literatura de la Revolució i Contrarevolució (1789-1849). Notes d’història de la llengua i de la literatura catalanes, Barcelona: Curial, 4 vol. [I, II*, II**, III].
• Campabadal (2007): Mireia Campabadal, «Austriacisme i literatura a l’Acadèmia dels Desconfiats», dins: L’aposta catalana a la Guerra de la Successió 1705-1707 (3-5 novembre 2005), Barcelona: Generalitat de Catalunya, ps. 217-231.
• Campabadal et al. (2009): Mireia Campabadal i Bertran (ed.), Agustí Alcoberro i Xevi Camprubí (intr.), Diario del sitio y defensa de Barcelona (1713-1714). Impressió facsímil, València: Tres i Quatre.
• Camprubí (2014): Xevi Camprubí Pla, «La circulació de la informació entre Vic i Barcelona durant la Guerra de la Successió», Ausa, 174, ps. 863-889.
• Camprubí (2015): Xevi Camprubí, «Les gasetes de Rafael Figueró: una eina al servei de la informació i la resistència durant la Guerra de la Successió», dins: Joaquim Albareda i Salvadó & Agustí Alcoberro i Pericay (coord.), Els Tractats d’Utrecht. Clarors i foscors de la pau. La resistència dels catalans. 9-12 abril 2014: actes del congrés, Barcelona: Institut Universitari d’Història Jaume Vicens i Vives (Universitat Pompeu Fabra) - Museu d’Història de Catalunya, ps. 427-436.
• Cases Ibáñez (2012): Adrià Cases Ibáñez, Guerra i quotidianitat militar a la Catalunya del canvi dinàstic (1705-1714). Tesi Doctoral presentada per Adrià Cases Ibáñez. Director: Dr. Antonio Espino López, Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona (Facultat de Filosofia i Lletres: Departament d’Història Moderna i Contemporània), en línia a <http://hdl.handle.net/10803/121642>.
• Castellví (1997-2002): Francesc de Castellví, Narraciones históricas. Edición al cuidado de Josep M. Mundet i Gifre y José M. Alsina Roca. Estudio preliminar de Francisco Canals Vidal, Madrid: Fundación Francisco Elías de Tejada y Erasmo Pèrcopo, 4 vol.
• Comas (1976): Antoni Comas, «La consciència històrico-política en els poetes catalans del segle XVIII», dins: Problemes de llengua i literatura catalanes. Actes del II Col·loqui Internacional sobre el Català. Amsterdam, 1970, Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, ps. 275-295. [Posteriorment publicat a Antoni Comas, Estudis de literatura catalana (segles XVI-XVIII). Pròleg de Martí de Riquer. Edició a cura d’August Bover i Font i Montserrat de Ciurana i Torrella, Barcelona: Universitat de Barcelona - Curial, 1985, ps. 142-160].
• Coroleu & Paredes (2014): Alejandro Coroleu i Maria Paredes Baulida, «Llatí i consciència política a la Catalunya setcentista», Caplletra, 57, ps. 215-231.
• Escobedo (2009): Joana Escobedo, «Documentació impresa en l’època de la Guerra de la Successió», Recerca Musicològica, 19, ps. 45-75.
• Espino López (2014): Antonio Espino López, Las guerras de Cataluña. El teatro de Marte (1652-1714), Madrid - México - Buenos Aires - San Juan - Santiago: Edaf.
• Fajal i Mercader (2005): Sebastià Fajal i Mercader, «El Rosselló i els rossellonesos davant la Guerra de Successió (1700-1715)», Afers, 52, ps. 557-579.
• Feliu de la Peña (1709): Narcís Feliu de la Peña i Farell, Anales de Cataluña y epílogo breve de los progressos y famosos hechos de la nación catalana, vol. 3 [«Del año 1458 hasta el 1709»], Barcelona: Juan Pablo Martí.
• Ferrer Juandó (1996): Mònica Ferrer Juandó, «El suport de l’Arxiduc en els comtats del Rosselló i la Cerdanya durant els primers anys de la guerra», L’Avenç. Revista d’Història, 206, ps. 34-39.
• Ferrer Juandó (2001): Mònica Ferrer Juandó, «El Rosselló i la monarquia francesa (1659-1721): guerres, resistències, identitats», dins: Joaquim Albareda (ed.), Del patriotisme al catalanisme. Societat i política (segles XVI-XIX), Vic: Eumo, ps. 263-288.
• Ibáñez Jofre (1982): Xavier Ibáñez Jofre, Els romanços i els plecs austracistes en la Guerra de la Successió [Tesi de llicenciatura sota la direcció de Pere Molas i Ribalta], Universitat de Barcelona: Facultat de Geografia i Història.
• Ibáñez Jofre (1983): Xavier Ibáñez Jofre, «Els romanços i els plecs austracistes en la Guerra de la Successió». Pedralbes, 3, ps. 315-320.
• Jané Checa (2006): Oscar Jané Checa, Catalunya i França al segle XVII. Identitats, contraidentitats i ideologies a l’època moderna (1640-1700), Catarroja - Barcelona: Afers.
• Marco (1967): Joaquín Marco, Poesia popular política del segle XIX, Barcelona: Edicions 62.
• MCEM (2014) = Eulàlia Duran (dir.), Maria Toldrà (coord.), MCEM (Base de dades de Manuscrits Catalans de l’Edat Moderna), Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, en línia a <http://mcem.iec.cat/> [Consulta: 18-5-2014].
• Miquel Rosell (1961): Francisco Miquel Rosell, Inventario general de manuscritos de la Biblioteca Universitaria de Barcelona. III. 1001 a 1500, Madrid: Direcciones Generales de Enseñanza Universitaria y de Archivos y Bibliotecas - Servicio de Publicaciones de la Junta Técnica.
• Miralles (2009): Eulàlia Miralles, «La visió d’un poeta afecte al rei cristianíssim: Quexa dels Pirineus i sa descripció», dins: Estudis de Llengua i Literatura Catalanes / LIX [Miscel·lània Joaquim Molas / 4], Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, ps. 77-94.
• Miralles (2010): Eulàlia Miralles, «Poesia i política en la Guerra dels Segadors», dins: Eulàlia Miralles (ed.), Del Cinccents al Setcents. Trescents anys de literatura catalana, Bellcaire d’Empordà: Vitel·la, ps. 439-465. [També publicat a: Actes del congrés del Tractat dels Pirineus a l’Europa del segle XXI: un model en construcció? Colloqui Barcelona-Perpinyà, 17-20 de juny de 2009. Edició a cura d’Òscar Jané, Barcelona: Generalitat de Catalunya - Museu d’Història de Catalunya, 2010, ps. 177-187].
• Miralles (2012): Eulàlia Miralles, «Els escriptors catalans en una Europa en conflicte: la propaganda política impresa de la Guerra dels Segadors», Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 52, ps. 181-205.
• Nomenclàtor (2007): Nomenclàtor toponímic de la Catalunya Nord, Barcelona - [Perpinyà]: Institut d’Estudis Catalans - Universitat de Perpinyà.
• Palmada (2014): Guerau Palmada, «La guerra de la successió a Banyoles i la comarca del Pla de l’Estany», Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 55, ps. 311-346.
• Pasqual Rodríguez (2010): Vicenç Pasqual Rodríguez, Guerra i postguerra de Successió. La vida de Sebastià Casanovas, pagès del segle XVIII, Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
• Peytaví Deixona (2014): Joan Peytaví Deixona, «Els comtats catalans i la Guerra de Successió d’Espanya», Serra d’Or, 657, ps. 30-34 [ps. 622-626].
• Pojada (2016): Patrici Pojada, «Unes Catalunyes sense Noves Plantes? La Guerra de la successió d’Espanya i les seves conseqüències vistes des dels nords», dins: Jaume de Puig i Oliver (ed.), 1714, Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, ps. 107-112.
• Puig i Oliver (2016): Jaume de Puig i Oliver (ed.), 1714, Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.
• Puig i Reixach (2007): Miquel Puig i Reixach, «Olot i la Guerra de la Successió», Annals del Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca, 18, ps. 31-134.
• Puig i Reixac (2014): Miquel Puig i Reixach, Causa comuna. Els olotins i la guerra de la successió, Olot: Institut de Cultura de la Ciutat d’Olot.
• Pujol (2014): Josep Pujol, «“Venid, mortales”. Músiques gironines de la Guerra de la Successió», Revista de Girona, 286, ps. 72-76.
• Serra & Cases (2014): Francesc Serra Serrallés i Adrià Cases Ibáñez, «Els combatents osonencs de la Guerra de la Successió», Ausa, 174, ps. 1247-1257.
• Simon i Tarrés (2011): Antoni Simon i Tarrés, Del 1640 al 1705. L’autogovern de Catalunya i la classe dirigent catalana en el joc de la política internacional europea, València - Barcelona: Universitat de València - Institut d’Estudis Catalans.
• Torras i Ribé (2007): Josep M. Torras i Ribé, «La difusió de la revolta austriacista a Catalunya (1705-1706): entre la lògica insurgent i l’estratègia militar», dins: L’aposta catalana a la Guerra de la Successió 1705-1707 (3-5 novembre 2005), Barcelona: Generalitat de Catalunya, ps. 363-372.
• Vall i Solaz (2015): F. Xavier Vall i Solaz, «La guerra de la Successió en el teatre i la poesia catalans de l’època», Manuscrits. Revista d’Història Moderna, 33, ps. 139-174.
• Vela (2014): Nora Vela, Goigs de guerra i resistència al voltant de 1714. Estudi històric acompanyat de 12 facsímils, Barcelona: Amics dels Goigs.