Valor pronòstic de la qualitat espermàtica en la fertilitat de parelles que es sotmeten a inseminació artificial conjugal

Resumen

L'esterilitat, una malaltia que presenta increments anuals d'incidència, afecta actualment entre el 7% i el 15% de les parelles en edat fèrtil. És conegut que en la meitat dels casos hi contribueix un factor masculí, pel que la qualitat seminal és un dels paràmetres importants a estudiar, ja que existeixen múltiples factors que la poden alterar. Alguns d'aquests factors, com l'exposició a tòxics o diferències en l'estil de vida poden variar segons l'àmbit geogràfic. Davant l'increment de parelles estèrils, les tècniques de reproducció han suposat una important solució en molts casos, però encara presenten una disponibilitat limitada a nivell públic, motiu pel qual s'ha suggerit que una millor direcció dels pacients al tractament més adequat podria ajudar a incrementar les taxes d'èxit. Els objectius principals de la present tesi doctoral han estat elucidar si ha existit una reducció de la qualitat seminal en els últims 20 anys en els pacients que acudeixen a l'Hospital Parc Taulí, i determinar quins dels paràmetres masculins i femenins tenen un efecte en la consecució d'un embaràs clínic en tractaments d'inseminació artificial conjugal, per a construir un model amb capacitat predictiva sobre aquesta tècnica. Els resultats del primer objectiu han mostrat que el volum, el pH, la motilitat progressiva, el percentatge d'espermatozoides immòbils i d'espermatozoides amb morfologia normal van disminuir al llarg del les darreres dues dècades, el que tradueix una reducció de la qualitat seminal en els homes que acudeixen per esterilitat a l'Hospital Parc Taulí de Sabadell. El segon objectiu va consistir en un estudi prospectiu que va incloure 197 parelles consecutives candidates a cicles d'inseminació intrauterina conjugal, dividits en dos anys. Al final del primer any es van identificar els paràmetres tant femenins com masculins que s'associaven a la falta d'embaràs clínic. El segon any va servir per a validar aquests paràmetres i per a generar un model multivariable amb possibilitats d'aplicar-se a la clínica. El model va donar lloc a una sensibilitat del 38,4% (IC 95% 31,9% a 45,3%) i una especificitat del 96,8% (IC 95% 83,8% a 99,8%). L'odds ratio obtinguda va ser d'11,9; el valor predictiu positiu va ser 65,26% i el valor predictiu negatiu de 90,94%. Així doncs, l'aplicació retrospectiva d'aquest model hauria augmentat un 30% la taxa d'embaràs clínic, en cas d'haver estat aplicat en els mateixos pacients inclosos en l'estudi.