Traducir el pensamiento en acciónInterfaces cerebro-máquina y el problema ético de la agencia

  1. Aníbal Monasterio Astobiza
  2. Txetxu Ausín 1
  3. Mario Toboso 1
  4. Ricardo Morte 2
  5. Manuel Aparicio Payá 3
  6. Daniel López 1
  1. 1 Instituto de Filosofía
    info

    Instituto de Filosofía

    Madrid, España

  2. 2 Laboratorio de Investigación e Intervención Filosófica y Ética)
  3. 3 Universidad de Murcia
    info

    Universidad de Murcia

    Murcia, España

    ROR https://ror.org/03p3aeb86

Mostra les afiliacions +
Revista:
Revista de bioética y derecho: publicación del Máster en bioética y derecho

ISSN: 1886-5887

Any de publicació: 2019

Número: 46

Pàgines: 29-46

Tipus: Article

DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAccés obert editor

Altres publicacions en: Revista de bioética y derecho: publicación del Máster en bioética y derecho

Resum

En aquest article, ens proposem dos objectius: el primer, descriure la teoria clàssica de l'agència intencional i com la neurotecnologia de les interfícies cervell-màquina desafia els requisits de la teoria clàssica de l'agència i de la consciència corporal. La neurotecnologia de les interfícies cervell-màquina funciona implantant elèctrodes directament en l'àrea de l'escorça motora del cervell que controla el moviment, i està dissenyada per a detectar els senyals neuronals associades amb la intenció de moure's, que són després decodificades per un algoritme en un computador en temps real. Així, una persona podria pensar a moure la seva cama o el seu braç i la màquina rebria la informació del seu pensament per a traduir el pensament en acció, mitjançant pròtesis internes o exoesquelets. Això és possible i les seves aplicacions es projecten tant sobre la rehabilitació de la funcionalitat motora, com sobre la possibilitat de millorament (enhancement) de les capacitats humanes. Totes dues aplicacions donen lloc a nombroses implicacions ètiques, però destaquem principalment una, que denominem: el problema ètic de l'agència. El segon objectiu de l'article és explorar breument l'ètica algorítmica en el context de les interfícies cervell-màquina i com s'entenen en aquest àmbit l'autonomia, la responsabilitat i la privacitat informacional. Finalment, advoquem per la necessitat d'un marc ètic de principis que reguli la neurotecnologia, i en tal sentit apel·lem als nous neuro-drets

Referències bibliogràfiques

  • ARLE J. y ALTERMAN R. 1999, “Surgical options in Parkinson's disease”. Med. Clin. North. Am. 83, pp. 483–98.
  • BOSTROM N. 2005, “In Defense of Posthuman Dignity”. Bioethics. 19, 3, pp. 202–214.
  • CASABONA C. M. 2013, “Consideraciones jurídicas sobre los procedimientos experimentales de mejora (enhancement) en neurociências”. Percurso Acadêmico, Belo Horizonte, v. 3, n. 5, pp 80-107.
  • CLAUSEN J. 2009, “Man, machine and in between”. Nature. 457, (7233): pp.1080–1.
  • DAVIDSON D. 1963, “Actions, reasons, and causes”. Journal of Philosophy 60 (23), pp. 685-700.
  • FLORIDI L. y TADDEO M. 2016, “What is data ethics?” Phil. Trans. R. Soc. A, vol. 374, no. 2083 20160360.
  • GIFFORD R. et al. 2008, “Speech recognition materials and ceiling effects: considerations for cochlear implant programs”. Audiol Neurootol. 13(3),pp. 193-205.
  • HAGGARD P. y TSAKIRIS M. 2009, “The Experience of Agency Feelings, Judgments, and Responsibility”. Current Directions in Psychological Science, 18(4), pp. 242–246.
  • HIL R. 2016, “What an algorithm is?” Philosophy and Technology 29, 1, pp. 35-59.
  • HOCHBERG. L. et al. 2006, “Neuronal ensemble control of prosthetic devices by a human with tetraplegia”. Nature, 442, 7099, pp. 164–71.
  • IENCA M. y ANDORNO R. 2017, “Towards new human rights in the age of neuroscience and neurotechnology”. Life Sci Soc Policy. 13, (1) 5.
  • LAAT P. 2018, “Algorithmic decision-making based on machine learning from Big Data: Can transparency restore accountability?” Philosophy & Technology 31, 4, pp 525–541.
  • LIPTON Z. 2018 “The mythos of model interpretability” Queue - Machine Learning 16 3 pp 1-27.
  • MASHAT M. , LI G. y ZHANG D. 2017, “Human-to-human closed-loop control based on brain-to-brain interface and muscle-to-muscle interface”. Scientific Reports. 7, 11001.
  • MELE A. 1987, “Intentional Action and Wayward Causal Chains: The Problem of Tertiary Waywardness”. Philosophical Studies. 51, 1,pp. 55-60.
  • MONASTERIO ASTOBIZA A. 2017, “Ética algorítmica: Implicaciones éticas de una sociedad cada vez más gobernada por algoritmos”. Dilemata, 24, pp. 185-217.
  • O´NEIL C. 2016, Weapons of Math Destruction: How Big Data Increases Inequality and Threatens Democracy. New York. Crown Publishing Group.
  • PACHERIE E. 2007, “The sense of control and the sense of agency”. Psyche, 13(1), pp. 1–30.
  • PENALOZA C. y NISHIO S. 2018, “BMI control of a third arm for multitasking”. Science Robotics. 3, 20, eaat1228.
  • PIEDIMONTE A. et al. 2016, “From intention to perception: The case of anosognosia for hemiplegia”. Neuropsychologia. 1, 87, pp. 43-53.
  • PONCE P., MOLINA A., BALDERAS D. y GRAMMATIKOU D. 2014, “Brain Computer Interfaces for Cerebral Palsy” En Cerebral Palsy - Challenges for the Future (eds) Emira Svraka InTech.
  • RAO R. et al. 2014, “A Direct Brain-to-Brain Interface in Humans”. PLOS One. 5, https://doi.org/10.1371/journal.pone.0111332.
  • REAGLE J. (2019), Hacking Life: Systematized Living and Its Discontents. Cam. Mass. MIT Press.
  • SEARLE J. 1983, Intentionality: An Essay in the Philosophy of Mind. Cambridge: Cambridge University Press.
  • SCHERMER M. 2011, “Ethical issues in deep brain stimulation”. Front Integr Neurosci. 5: 17.
  • SNOW J. 2015, “Entering the Matrix: the Challenge of Regulating Radical Leveling Technologies” Tesis de Máster, Monterey, CA: Naval Postgraduate School.
  • SYNOFZIK M., VOSGERAU G. y NEWEN, A. 2008, “Beyond the comparator model: A multifactorial two-step account of agency”. Consciousness and Cognition, 17, pp. 219–239.
  • TRAPP N.T., XIONG W. y CONWAY C.R. 2018, “Neurostimulation Therapies”. En: Handbook of Experimental Pharmacology. Springer, Berlin, Heidelberg.
  • WEXLER A. 2017, “The Social Context of "Do-It-Yourself" Brain Stimulation: Neurohackers, Biohackers, and Lifehackers” Front Hum Neurosci. 10; 11:224.
  • WODLINGER B. et al. 2015, “Ten-dimensional anthropomorphic arm control in a human brain−machine interface: difficulties, solutions, and limitations,” Journal of Neural Engineering. 12, 1, 16011.
  • WOLKENSTEIN A., Jox R. y Friedrich O. 2018, “Brain–Computer Interfaces Lessons to Be Learned from the Ethics of Algorithms”. Cambridge Quarterly of Healthcare Ethics, 27, 4, pp. 635–646.
  • YOO S. et al. 2013, “Non-Invasive Brain-to-Brain Interface (BBI): Establishing Functional Links between Two Brains”. PLOS One https://doi.org/10.1371/journal.pone.0060410.
  • YUSTE R. et al. 2017, “Four ethical priorities for neurotechnologies and AI”. Nature. 551(7679), pp. 159–63.
Fuente de los datos: Dialnet