La reestructuración del sistema defensivo a finales de la repúblicalos rellenos constructivos de la muralla siglo I a.C. (Cerro de la Concepción, Cartagena)

  1. Murcia Muñoz, Antonio Javier
  2. Ruiz Valderas, Elena
  3. Ramallo Asensio, Sebastián F.
Revista:
Anales de prehistoria y arqueología

ISSN: 0213-5663

Año de publicación: 2013

Título del ejemplar: Contextos materiales procedentes de las excavaciones del Teatro Romano de Cartagena. Siglos II-I a.C.

Número: 29

Páginas: 103-130

Tipo: Artículo

Otras publicaciones en: Anales de prehistoria y arqueología

Resumen

Se aborda el estudio de los materiales procedentes de los rellenos constructivos asociados a un nuevo tramo de cimentación de la muralla tardo-republicana, documentado en la ladera occidental del cerro de la Concepción ( Mons Aesculapii ), que en líneas generales nos remiten a unas fechas comprendidas entre mediados y el tercer cuarto del siglo I a.C., datación que nos introduce directamente en el debate sobre la posible fecha de promoción colonial.

Referencias bibliográficas

  • ABASCAL PALAZÓN, J. M., RAMALLO ASENSIO, S. F., 1997: La ciudad de Carthago Nova: la documentación epigráfica. Universidad de Murcia.
  • AGUAROD OTAL, M. C., 1991: Cerámica romana importada de cocina en la Tarraconense. Institución Fernando el Católico, Zaragoza.
  • AQUILUÉ ABADÍAS, X., CASTANYER I MASOLIVER, P., SANTOS RETOLAZA, M., TREMOLEDA I TRILLA, J., 2002: “El campo de silos del área central de la ciudad romana de Empúries”. Romula, 1, pp. 9-38.
  • AQUILUÉ ABADÍAS, X., CASTANYER I MASOLIVER, P., SANTOS RETOLAZA, M., TREMOLEDA I TRILLA, J., 2010: “Contextos d’epoca d’august procedents del fórum de la ciutat romana d’Empúries”. En V. Revilla, M. Roca (eds): Contextos cerámicos y cultura material de época augustea en el occidente romano, Universitat de Barcelona, pp. 36-91.
  • ARCELIN, P., 2000: “Les importations de vaisselle italique àvernis noir au Ier siècle avant J.-C. sur la façade méditerrranéenn de la Gaule. Noveaux regards économiques et culturels”. En X. Aquilué, J. Garcia y J. Guitart (coords): La cerámica de vernis negre dels segles II i I a.C, Empúries, pp. 293- 332.
  • ARXÉ I GALVEZ, J., 1982: Les llànties tardo-republicanes d’Empúries. Monografies Emporitanes, V, Barcelona.
  • BATS, M., 1993: “Ceramique commune italique”. En M. Py (dir.): Dictionnaire des Céramiques Antiques (VII e s. av. n. è.-VII e s. de n. ́è.) en Mediterranée nord-occidentale, Lattara 6, pp.357-362.
  • BERNAL CASASOLA, D., GARCÍA VARGAS, E., SÁEZ ROMERO, A. M., 2013: “Ánforas itálicas en la Hispania meridional”. En G. Olcese: Ricerche archeologiche, archeometriche e informatiche per la riconstruzione dell’economia e dei commerci nel bacino occidentales del Mediterraneo (metà IV sec. a.C. - I sec. d.C.), Immensa aequora 3, Roma, pp. 351-372.
  • BERNAL CASASOLA, D., LORENZO MARTÍNEZ, J., EXPÓSITO ALVAREZ, J., SÁEZ ROMERO, A., DÍAZ RODRÍGUEZ, J., 2004: “Las innovaciones tecnológicas itálicas en la alfarería gadirita (s. II a.C.). A propósito del taller anfórico de la Avda. de Portugal”. En D. Bernal, L. Lagóstena (eds.): Figlinae Baeticae. Talleres alfareros y producciones cerámicas en la Bética romana (ss. II a.C.-VII d.C.), vol. 2, pp. 621-633.
  • BROTÓNS YAGÜE, F., MURCIA MUÑOZ, A. J., 2014: “Una guarnición tardorrepublicana romana en la cuenca Alta de los ríos Argos y Quípar. El castellum de Archivel y la turris de Barranda (Caravaca-Región de Murcia)”. En F. Sala, J. Morata-lla (eds.): Las guerras civiles romanas en Hispania. Una revisión histórica desde la Contestania. Universidad de Alicante, pp. 183-197.
  • BRUNO, B., 2005: “Le anfore da trasporto”. En D. Gandolfi: La cerámica e i materiali di età romana. Classi, produzione, commerci i consumi, pp. 353-394.
  • CASAS GENOVER, J., NOLLA BRUFAU, J. M., 2012: “La cerámica gris (y oxidada) ampuritana”. En D. Bernal, A. Ribera (eds.): Cerámicas hispanorromanas II. Producciones regionales, Universidad de Cádiz, pp. 639-654.
  • CUADRADO DÍAZ, E., 1978: “Ungüentarios cerámicos en el mundo ibérico. Aportación cronológica”. AEspA, 50-51, pp. 389-404.
  • DÍAZ ARIÑO, B., 2008: Epigrafía latina republicana de Hispania. Collecció Instrumenta, 26, Universidad de Barcelona.
  • DÍAZ GARCÍA, M., OTIÑA HERMOSO, P., 2003: “Valoración comercial de Tarraco: importaciones cerámicas entre el siglo III a.C. y la dinastía julio-claudia”. Bolskan, 20, pp. 67-82.
  • GARCÍA VARGAS, E., BERNAL CASASOLA, D., 2009: “Ánforas de la Bética”. En D. Bernal, A. Ribera (eds.): Cerámicas hispanorromanas. Un estado de la cuestión, Universidad de Cádiz, pp. 661-687.
  • GARCÍA VARGAS, E., DE ALMEIDA, R. R., GONZÁLEZ CESTEROS, H., 2011: “Los tipos anfóricos del Guadalquivir en el marco de los envases Hispanos del siglo I a.C. Un universo heterogéneo entre la imitación y la estandarización”. SPAL, 20, Universidad de Sevilla, pp. 185-283.
  • HAYES, J. W., 2008: The Athenian Agora. Volume XXXII. Roman Pottery: Fine-Ware imports, The American School of Classical Studies at Athens, Princeton.
  • LÓPEZ MULLOR, A., MARTÍN MENÉNDEZ, A., 2008: “Tipologia i datació de les àmfores tarraconenses produïdes a Catalunya”. En A. López, X. Aquilué (coords.): La producción i el comerç de les àmfores de la Provincia Hispania Tarraconensis, Monografies 8, pp. 33- 94.
  • MADRID FERNÁNDEZ, M., 2006: Estudi arqueològic i caracterització arqueomètrica de la terra sigillata de la ciutat de baetulo (Badalona). Tesis de Licenciatura, Universitat de Barcelona.
  • MATA PARREÑO, C., BONET ROSADO, H., 1992: “La cerámica ibérica. Ensayo de tipología”. Estudios de Arqueología Ibérica y Romana. Homenaje a Enrique Pla Ballester, Diputación Provincial de Valencia, pp. 117-173.
  • MOREL, J.-P., 1981: Ceramique Campanienne, École Française de Rome.
  • MUÑOZ VICENTE, A., 1987: “Avance sobre el estudio de los ungüentarios helenísticos de Cádiz”. Anuario Arqueologico de Andalucia, vol. II, pp. 520-525.
  • MURCIA MUÑOZ, A. J., BROTÓNS YAGÜE, F., GARCÍA SANDOVAL, J., 2008: “Contextos cerámicos de época republicana procedentes de enclaves militares ubicados en la cuenca del Argos-Quípar en el noroeste de la Región de Murcia (España)”. En J. Uroz, J. M. Noguera, F. Coarelli (eds.): Iberia e Italia: modelos romanos de integración territorial, Murcia, pp. 545-559.
  • NOGUERA CELDRÁN, J. M., MADRID BALAN-ZA, M. J., MARTÍNEZ LÓPEZ, J. A., 2012-13: “Una historia en construcción: las defensas de Cartagena en la antigüedad. Novedades de la muralla romana republicana”. AAC, 23-24, pp. 35-74.
  • NOGUERA CELDRÁN, J. M., MADRID BALANZA, M. J., VELASCO ESTRADA, V., 2011-12: “Novedades sobre la arx Hasdrubalis de Qart Hadast (Cartagena): nuevas evidencias arqueológicas de la muralla púnica”. CuPAUAM, 37-38, pp. 479-507.
  • OLCESE, G., 2012: Atlante dei siti di produzione cerámica (Toscana, Lazio, Campania e Sicilia), Roma.
  • PÉREZ BALLESTER, J., 2000: “Cerámicas de barniz negro de los niveles republicanos del anfiteatro (Cartagena)”. En X. Aquilué et al.: La cerámica de vernis negre dels segles II i I aC: Centres productors mediterranis i comercialització a la Península Ibérica, Empúries, pp. 129-141.
  • PÉREZ BALLESTER, J., BORREDÁ MEJÍAS, R., CEBRIÁN FERNÁNDEZ, R., 1995: “La cerámica de cocina del siglo I d.C. en Carthago Nova y sus precedentes republicanos”. En X. Aquilué, M. Roca (coords.): Ceràmica comuna romana d’època Alto-Imperial a la Península Iberica. Estat de la questió, Monografies Emporitanes VIII, pp. 187-199.
  • RAMALLO ASENSIO, S. F., 2003: “Carthago Nova. Arqueología y epigrafía de la muralla urbana”. En A. Morillo, F. Cadiou, D. Hourcade: Defensa y territorio en Hispania. De los escipiones a Augusto, pp. 325-362.
  • RAMALLO ASENSIO, S. F., MURCIA MUÑOZ, A. J., 2010: “Aqua et lacus en Carthago Nova. Aportaciones al estudio del aprovisionamiento hídrico en época romana”. ZPE, 172, pp. 249-258.
  • RAMÓN TORRES, J., 1981: Ibiza y la circulación de las ánforas fenicias y púnicas en el Mediterráneo occidental. Trabajos del Museo Arqueológico de Ibiza, 5, Ibiza.
  • RAMÓN TORRES, J., 1995: Las ánforas fenicio-púnicas del Mediterráneo central y occidental. Universidad de Barcelona.
  • RAMÓN TORRES, J., 2008: Les ámphores altimperials d’Ebusus. En A. López, X. Aquilué (coords.): La producción i el comerç de les àmfores de la Provincia Hispania Tarraconensis, Monografies 8, pp. 241-270.
  • RAMOS SUÁREZ, M. J., 2012: “Imitaciones de cerámica de barniz negro procedentes de las excavaciones del Patio de Banderas del real Alcázar de Sevilla: estudio tipológico”. SPAL, 21, Universidad de Sevilla, pp. 89-106.
  • RICCI, M., 1974: “Per una cronología delle lucerne tardo-republicane”. RSL, XXXIX, 2-4, pp. 168-234.
  • ROS SALA, M. M., 1989: La pervivencia del elemento indígena: la cerámica ibérica. Universidad de Murcia.
  • RUIZ VALDERAS, E., 2000: Las cerámicas campanienses de Carthago Nova: el registro histórico arqueológico, Tesis Doctoral inédita, Murcia.
  • RUIZ VALDERAS, E., 2004: “Cerámicas campanienses de Cartagena: el registro arqueológico y la dinámica comercial”. En M. Lechuga (coord.): Scombraria. La historia oculta bajo el mar, Museo Arqueológico de Murcia, pp. 88-101.
  • SANMARTÍ-GRECO, E., 1978: La cerámica campaniense de Emporion y Rhode. Monografies Emporitanes IV, vol. I y II.
  • TORTOSA ROCAMORA, T., 2006: Los estilos y grupos pictóricos de la cerámica ibérica figurada en la Contestania. Anejos de AEspA, XXXVIII, Mérida.
  • UROZ RODRÍGUEZ, H., 2012: Prácticas rituales, iconografía vascular y cultura material en Libisosa (Lezuza, Albacete). Nuevas aportaciones al Ibérico Final del Sudeste. Universidad de Alicante.