Variabilitat morfològica i ús de l’hàbitat de l’espècie exòtica peix sol (lepomis gibbosus) en ecosistemes aquàtics mediterranis

Resumen

El peix sol (Lepomis gibbosus) és una de les espècies de peixos d’aigua dolça més invasores. Ha estat introduït àmpliament a Europa on s’ha establert poblacions en ecosistemes de diferent tipologia. Es creu que la seva plasticitat biològica i la seva flexibilitat per utilitzar nous hàbitats en els ecosistemes on és introduït expliquen el seu èxit invasor; també s’ha suggerit que la competència que pot exercir sobre les espècies autòctones podria explicar la disminució d’aquestes; i, altrament, també s’ha suggerit que les pertorbacions antropogèniques dels hàbitats afavoreixen la seva expansió. A més, la distribució de les poblacions introduïdes de peix sol pot augmentar amb el canvi climàtic i, aquelles poblacions que estan catalogades com a no invasores, localitzades al centre i nord d’Europa, podrien esdevenir invasores. Amb aquesta previsió i la necessitat de mantenir i, si es pot, millorar la biodiversitat piscícola autòctona dels ecosistemes aquàtics continentals, és important conèixer i entendre els mecanismes que potencien l’èxit invasor del peix sol. Conèixer quins factors determinen la distribució, l’abundància, la condició, la variabilitat morfològica, etc. de les poblacions introduïdes de peix sol és especialment important sobretot en ecosistemes mediterranis, com els de la península Ibèrica, on la problemàtica de la introducció d’espècies, i concretament del peix sol, és més gran. En aquesta tesi s’han analitzat 23 poblacions de peix sol (10 natives d’Amèrica del nord i 13 introduïdes de la península Ibèrica) per tal de caracteritzar la morfologia de poblacions introduïdes d’ambients lòtics i lenítics, per una banda, i poblacions natives i introduïdes per l’altra; s’ha estudiat el mesohàbitat (escala de tram de riu) al llarg de gradients longitudinals a la Muga, el Fluvià i el Ter, i el rol dels impactes antropogènics per explicar la densitat, la condició, l’estructura de mides i la taxa de creixement juvenil del peix sol. Finalment s’han estudiat el microhàbitat (escala de m2), els patrons de moviment i el domini vital de l’espècie en un riu (Fluvià) i en un llac (estany de Banyoles). Les poblacions introduïdes d’ambients lòtics han presentat les aletes parelles (pelvianes i pectorals) significativament més llargues que les poblacions d’ambients lenítics; però l’alçada del cos, la posició de les aletes, les dimensions del peduncle caudal i les estructures de morfologia interna (branquiospines i dents faríngies) no han presentant diferències entre les poblacions lòtiques i lenítiques, indicant que el factor hàbitat, definit com a lòtic o lenític, no resulta determinant en la diferenciació morfològica de les poblacions introduïdes de peix sol. La diferenciació morfològica entre poblacions natives i introduïdes de peix sol es relaciona principalment amb l’origen geogràfic i en menys mesura amb el tipus d’hàbitat. Les poblacions d’Amèrica del nord han presentat les aletes en una posició més endarrerida, el peduncle caudal més llarg i les estructures de morfologia interna de majors dimensions que les poblacions de la península Ibèrica; les poblacions d’ambients lòtics en aquesta comparació intercontinental han presentat les aletes laterals més llargues i les branquiospines també més llargues que les de poblacions lenítiques. Al mateix temps, la interacció significativa dels dos factors (origen geogràfic i hàbitat) sobre la morfologia ha indicat que les diferències de morfologia externa i interna observades entre poblacions d’ambients lòtics i lenítics han estat diferents en les poblacions americanes i ibèriques. S’ha observat que la densitat del peix sol augmenta en trams de riu amb major percentatge de mesohàbitat d’aigües lentes (< 0,5 m/s) i profundes (> 0,5 m), temperatura mitjana de l’aigua més elevada, major terbolesa i major amplada del canal fluvial; però aquesta relació no segueix un gradient longitudinal des de trams baixos a trams mitjos dels rius Muga, Fluvià i Ter. S’ha observat que els impactes antropogènics, que afavoreixen el mesohàbitat esmentat, tenen una relació positiva amb la densitat del peix sol; la condició no ha presentat un patró marcat relacionat amb l’hàbitat o els impactes. El peix sol fa ús de diferent tipologies de microhàbitat tant al riu Fluvià com a l’estany de Banyoles, però la selecció d’aquests és dependent de l’estadi vital, i canvia segons la localitat i segons l’estació. A grans trets, s’ha observat que al riu Fluvià els exemplars ≥ 1+ han seleccionat microhàbitats més soms i amb major cobertura a l’estiu que a la tardor; la segregació ontogènica s’ha manifestat en el tipus de refugi seleccionat: selecció de microhàbitats amb refugi format per troncs els exemplars 0+ i format per roques els exemplars ≥ 1+. Totes les classes de mida han seleccionat positivament els microhàbitats amb refugi format per vegetació aquàtica. A Banyoles els exemplars ≥ 2+ han seleccionat positivament els microhàbitats litorals, soms i amb vegetació a l’estiu, mentre que han rebutjat aquests microhàbitats a la tardor, en favor dels situats a 5m de profunditat a la zona pelàgica, amb refugi; els exemplars de l’any (0+) a l’estany de Banyoles seleccionen positivament els microhàbitats situats a 5m de profunditat amb refugi, tant a l’estiu com a la tardor, enfront dels microhàbitats soms; a més els exemplars juvenils han presentat diferències entre el dia i la nit en la selecció del microhàbitat, que indiquen moviments circadians d’aquesta fracció de la població. La Distància Mínima per Unitat de Temps (DMUT) observada en exemplars adults de peix sol al riu Fluvià ha estat significativament major a la tardor que a l’estiu, però a l’estiu hi ha hagut dos pics d’activitat, als intervals 0-6h i 12-18h, mentre que a la tardor hi ha hagut un sol pic d’activitat, a l’interval 0-6h. Els mascles han presentat dominis vitals de menor superfície que les femelles a l’estiu, segurament degut a les diferències sexuals en el comportament durant la reproducció, ja que que a la tardor no s’han observat aquestes diferències.