Conflictos y educación física a la luz de la praxiología motriz. Estudio de caso de un centro educativo de primaria

  1. Sáez de Ocáriz Granja, Unai
Dirigida por:
  1. Pere Lavega Burgués Director/a

Universidad de defensa: Universitat de Lleida

Fecha de defensa: 11 de noviembre de 2011

Tribunal:
  1. Pierre Parlebas Presidente/a
  2. Antoni Costes Rodríguez Secretario/a
  3. Francisco Lagardera Otero Vocal
  4. José Ignacio Alonso Roque Vocal
  5. Jose Fidel Molina Luque Vocal

Tipo: Tesis

Teseo: 316530 DIALNET lock_openTDX editor

Resumen

Aquesta tesi aborda un dels temes més emergents de l'educació física actual; els conflictes motors. L'estudi pren com a marc teòric de referència la praxiologia motriu i les principals aportacions teòriques sobre els conflictes motors. Des d'aquesta perspectiva es pot justificar que l'educació física origina diferents escenaris de relació motriu que poden desencadenar possibles conflictes motors entre els seus protagonistes. La present tesi doctoral té com a objecte d'estudi l'observació dels conflictes sorgits en les classes d'educació física en un centre d'Educació Primària. Es tracta d'un estudi de cas únic ramificat multisubjecte on van participar 43 alumnes (21 nens / 22 nenes) de cicle mitjà (3r i 4t) i cicle superior (5è i 6è) al llarg d'un curs escolar. L'investigador va adoptar el rol d'observador participant (visió emic.). Va utilitzar notes de camp per identificar els trets distintius dels conflictes motors observats. Les dades quantitatives es van analitzar a través de l'anàlisi descriptiva i inferencial. Aquestes proves es van complementar amb l'anàlisi de contingut dels registres narratius. Entre els resultats més destacats es va observar una presència de conflictes motors diferent en cada un dels dominis d'acció motriu: 52.2% en tasques psicomotrius, 54.7% en tasques de cooperació, 59.4% en tasques d'oposició i un 75.9% tasques de cooperació-oposició. Les conclusions més rellevants són: a) la caracterització del conflicte motor està directament relacionada amb el domini d'acció motriu al qual pertany el joc motor; b) existeix una correspondència directa entre els trets distintius de la lògica interna del joc motor i la naturalesa i intensitat del conflicte (conflictes psicomotors i conflictes sociomotors de cooperació, oposició o cooperació-oposició en un medi estable); c) l'optimització de qualsevol transformació pedagògica dels conflictes hauria de considerar variables derivades de la lògica interna (propietats) dels jocs motors i també de la lògica externa (característiques de l'alumnat: edat, gènere, nivell sociocultural, antecedents fisicoesportius; així com tipus de conductes motrius (agents) que l'originen, reaccions, i tipus d'intervenció).