Los Recursos Humanos de las Bibliotecas UniversitariasExigencias, Conflictos y Necesidades de Formación

Resumen

En leducació superior shan produït grans canvis en les darreres dècades, de manera especial en la seva funció de docència i investigació, i una de les entitats que té un major impacte sobre el resultats globals de les Institucions dEducació Superior són les biblioteques universitàries, especialment perquè han reprès el seu paper en les funcions densenyament i aprenentatge. Dins daquestes, el recursos humans representen un element decisiu en la seva organització. Aquí sanalitzen quines són les exigències de la comunitat universitària per al personal de biblioteca, quins són els conflictes més corrents que es donen i, principalment, les necessitats de formació daquests recursos humans per donar una resposta efecient a les exigències del medi. Es descriu el valor educatiu daquesta organització i dels seus membres i les competències necessàries per a realitzar les noves funcions que els exigeix lactual societat de la informació. Per aquest treball shan triat una metodología qualitativa amb un disseny basat en dues tècniques: el mètode Delphi, mitjançant el qual shan consultat 21 experts dArgentina, Brasil, Xile, Colòmbia, Cuba, Espanya i Perú, entre els que hi havia directors de biblioteques, bibliotecòlegs, docents de Facultats de Bibliotecología, enginyers informàtics i acadèmics, tots ells amb una gran experiència en biblioteques universitàries. Aquesta consulta es va realitzar a través de tres rondes, utilitzant el correu electrònic. Laltra tècnica emprada és una combinació de Grups Triangulars i Grups de Discussió que tingué lloc a la Universitat de Lleida (Espanya), participant en ella personal de biblioteca, docents i alumnes. Entorn als resultats sextrauen conclusions on es plantegen, entre daltres punts, la urgència dels canvis en la formació inicial dels bibliotecaris, la necessitat que realitzin post-graus i que les universitats tinguin una política clara deducació continuada amb pressupostos adequats, establint també limperatiu de comptar amb una major integració entre la biblioteca i la universitat en vers objectius comuns. Saporten a més perspectives de futur proposant noves línies dinvestigació en làrea, com per exemple, la gestió del coneixement o limpacte de lergonomia. També es fa un esbós de les noves tendències en la formació dels recursos humans. Resumen: La educación superior ha manifestado grandes cambios en las últimas décadas en su función de docencia e investigación y una de las entidades que tienen un mayor impacto sobre los resultados globales de las Instituciones de Educación Superior, son las bibliotecas universitarias, especialmente porque han retomado su papel en las funciones de enseñanza y aprendizaje. Dentro de ellas, sus recursos humanos representan un elemento decisivo en su organización. Se analizan aquí cuáles son las exigencias de la comunidad universitaria para el personal de biblioteca, cuáles son los conflictos más comunes que se originan y principalmente las necesidades de formación de estos recursos humanos para dar una respuesta eficaz a las exigencias del medio. Se describe el valor educativo de esta organización y de sus miembros y las competencias necesarias para realizar las nuevas funciones que les exige esta sociedad de la información. Para ésto se ha elegido una metodología cualitativa con un diseño basado en dos técnicas: El método Delphi, por el cual se ha consultado a 21 expertos de Argentina, Brasil, Chile, Colombia, Cuba, España y Perú, entre los cuales se incluyó a directores de bibliotecas, bibliotecólogos docentes de Facultades de Bibliotecología, ingenieros informáticos y académicos, todos ellos con vasta experiencia en bibliotecas universitarias. Se realizó esta consulta por medio de tres rondas utilizando el correo electrónico. La otra técnica empleada es una combinación de Grupos Triangulares y Grupos de Discusión, que se desarrolló en la Universidad de Lleida (España), participando en ella, personal de biblioteca, docentes y alumnos. En torno a los resultados se extraen conclusiones donde se plantean, entre otros puntos, la urgencia de los cambios en la formación inicial de bibliotecarios, la necesidad de que realicen post-grados y de que las universidades posean una política clara de educación continua con los presupuestos adecuados, se establece también el imperativo de contar con una mejor integración entre la biblioteca y la universidad en pos de objetivos comunes. Se aportan además perspectivas de futuro proponiendo nuevas líneas de investigación en el área, como por ejemplo, la gestión del conocimiento o el impacto de la ergonomía. Además se esbozan las nuevas tendencias en la formación de los recursos humanos.