Influència i contribució dels corrents teòrics en Sociologia al naixement i configuració de la disciplina del Treball Socialel cas de l'Escola de Treball Social de la Universitat de Barcelona (1955-2013)

Laburpena

El Treball Social s’ha nodrit de diferents disciplines de les ciències socials, com ara l’Antropologia, la Història, la Sociologia, l’Economia, entre d’altres. Aquestes influències han estat associades a una major o menor rellevància en funció de la ubicació, del moment històric, i del país en què s’ha desenvolupat el Treball Social. En aquest sentit, la tesi se centra en la influència que ha exercit la Sociologia en la docència de la disciplina, identificant quins han estat els principals corrents teòrics que han influït i contribuït al naixement i configuració de la disciplina del Treball Social a Catalunya, acotat en el cas de l’Escola de Treball Social a la Universitat de Barcelona, durant el període comprés de 1955 fins al 2013. La metodologia utilitzada ha estat de caràcter mixta seqüencial, contemplant l’enfocament qualitatiu per a l’obtenció de les dades i utilitzant els resultats de l’anàlisi qualitatiu per tal de construir un instrument quantitatiu. S’ha elaborat un instrument multidimensional, que permetés la representació de les dades en un espai euclidià, per copsar la tendència entre les fonts primàries i secundàries utilitzades per a la investigació versus els corrents teòrics fonamentats en el marc teòric. També s’ha utilitzat la representació gràfica obtinguda mitjançant l’anàlisi de correspondència per facilitar la tasca hermenèutica d’interpretació d’aquestes. Les fonts primàries han consistit en la realització d’entrevistes focalitzades als docents que han impartit les assignatures seleccionades per a la investigació; i les fonts secundàries s’han basat en els plans docents dividits en dos apartats, un el contingut temàtic i l’altre la bibliografía referenciada en el pla docent. Les assignatures seleccionades com a objecte d’estudi han estat les de Conceptes Bàsics del Treball Social, Treball Social Individual i Familiar, i la de Treball Social Comunitari. Es tracta d’una recerca que introdueix elements d’innovació, no només identifica els corrents teòrics de la Sociologia que han influït a l’Ensenyament de Treball Social durant aquest període, sinó que a més s’identifiquen les dimensions associades a cadascun dels corrents teòrics. Aquest darrer aspecte suposa un valor afegit per a la investigació, perquè permet aprofundir en els elements de la teoria que han estat nuclears. Els resultats obtinguts han permès identificar els corrents teòrics que han exercit una major influència en l’Ensenyament de Treball Social a la Universitat de Barcelona, en aquest cas han estat l’Estructural-Funcionalisme i la Teoria de Sistemes, i el corrent teòric del Marxisme. També té rellevància el corrent del Positivisme. Hem d’esperar a finals de la dècada de 1990, per identificar els corrents Interaccionisme Simbòlic i Fenomenologia–Construccionisme, que és quan es comença a introduir en l’Ensenyament. Aquest estudi permet posar en qüestió les potencialitats i limitacions dels corrents teòrics en Sociologia dels quals s’ha partit des de l’Ensenyament de Treball Social, plantejar-se si han respost i responen als reptes als quals ens aboquen les noves realitats socials; i quines és la mirada o mirades de partida i a què responen.