Sluggish cognitive tempoTowards establishing the diagnostic validity

Resum

El Trastorn per Dèficit d'Atenció/Hiperactivitat (TDAH) és un dels trastorns psiquiàtrics més comuns en la infància arreu del món. No obstant això, hi ha alguns nens que mostren problemes d'atenció que no són conceptualitzats sota el diagnòstic del TDAH, i en canvi es caracteritzen millor per mostrar una major tendència a somiar desperts, certa aparença de confusió mental, somnolència, i un excés de lentitud motora i de pensament. Aquests símptomes han estat denominats Tempo Cognitiu Lent (TCL) i en elsúltims anys s'ha demostrat que el TCL, encara que fortament relacionat, pot ser diferenciat de la inatenció del TDAH (TDAH-IN). A més, el TCL també s'ha associat amb altres problemes de salut mental, acadèmics, i socioemocionals. L'objectiu d'aquesta tesi és contribuir en l'avanç cap a una millor definició i comprensió de la dimensió TCL. Amb aquest propòsit, aquesta tesi té tres objectius específics: (1) la identificació d'un conjunt òptim de símptomes per avaluar el TCL a través de múltiples informants (mares, pares, mestres, i autoinformes de nens/es); (2) determinar els correlats externs comuns i específics del TCL en relació amb el TDAHIN; i (3) determinar si el TCL i el TDAH poden ser diferenciats clínicament entre si. Aquesta tesi va utilitzar una gran mostra comunitària formada per 2,142 nens/es (8-13 anys, 50.51% nens) seguint un disseny de múltiples informants. Les mares, els pares i els mestres van avaluar als nens/es utilitzant mesures de TCL, TDAH i altres símptomes psicopatològics diferents, a més d'altres mesures funcionals. Els nens/es van completar mesures de TCL, soledat i preferència per la solitud. Els resultats més rellevants que sorgeixen d'aquesta tesi mostren: En primer lloc, la identificació de 15 símptomes de TCL com un conjunt estàndard de símptomes apropiat per avaluar el TCL en nens/es a través de múltiples informants. D'altra banda, el suport empíric a la fiabilitat i la validesa d'una mesura d'autoinforme infantil com a part d'una avaluació multi-informant del TCL. A més, el TCL i el TDAH-IN van mostrar associacions diferents i úniques amb altres símptomes i àrees disfuncionals. Així mateix, el TCL i el TDAH clínicament elevats diferien en els seus patrons de coocurrència amb símptomes externalitzats i internalitzats, funcionament social i deteriorament acadèmic. Finalment, aquesta tesi també dóna suport a la distinció, així com la coocurrència, de símptomes elevats de TCL amb la depressió a més del TDAH. En resum, aquesta tesi contribueix a establir les bases de la diferenciació empírica i clínica del TCL i el TDAH. Concretament, l'ús d'un conjunt comú de símptomes podria ajudar a avançar en la comprensió de la dimensió TCL, així com, entendre la contribució única dels diferents informants i la seva utilitat en contextos específics, i que, alhora, podrien servir per guiar les recomanacions basades en l'evidència per a l'avaluació del TCL. A més, aquestes troballes poden contribuir a comprendre com el TCL podría formar part de les nosologies diagnòstiques i els models de psicopatologia.