Estudio de los factores asociados con la morbi-mortalidad postoperatoria y la supervivencia tras citorreducción quirúrgica y quimioterapia intraperitoneal hipertérmica (hipec), en pacientes con carcinomatosis peritoneal por cáncer de colon

  1. Morales Soriano, Rafael
Dirigida per:
  1. Pedro Antonio Cascales Campos Director
  2. Francesc Xavier González Argente Director/a

Universitat de defensa: Universitat de les Illes Balears

Fecha de defensa: 13 de de setembre de 2019

Tribunal:
  1. Pedro Barrios Sánchez President/a
  2. Juan José Segura Sampedro Secretari/ària
  3. Carlos Campillo Artero Vocal

Tipus: Tesi

Resum

Resum del Treball INTRODUCCIÓ. Els objectius d'aquest estudi són analitzar i definir els factors predictors de morbiditat i mortalitat postoperatòria, així com la supervivència dels pacients amb carcinomatosi peritoneal per càncer de còlon, després de cirurgia citoreductora radical i quimioteràpia intraperitoneal hipertèrmica intraoperatòria (HIPEC) al nostre medi. HIPÒTESI DE TREBALL. 1. És possible plantejar en el nostre medi una cirurgia citoreductora radical amb HIPEC de forma segura i amb una morbiditat i mortalitat postoperatòria dins dels estàndards actuals ?. 2. Pot influir la cirurgia citoreductora radical amb HIPEC, en la supervivència a mig i llarg termini, en pacients seleccionats amb malaltia metastàtica peritoneal per càncer de còlon ?. OBJECTIUS: 1. Analitzar la morbi-mortalitat postoperatòria i els seus factors predictius. 2. Analitzar la supervivència global, la supervivència lliure de malaltia i els seus factors pronòstic. 3. Determinar la incidència de recidiva local i a distància dels pacients intervinguts. 4. Comparar els nostres resultats amb els estàndards acceptats en la literatura. 5. Estudiar la qualitat de vida postoperatòria. MATERIAL I MÈTODES. Disseny i selecció de pacients. Estudi sobre una base de dades prospectiva, de 67 pacients intervinguts de forma consecutiva, entre gener de 2008 i desembre de 2017. Es va realitzar HIPEC amb tècnica oberta, utilitzant oxaliplatí (450 mg / m2) durant 30 minuts en els primers 55 pacients. En els següents 12 pacients es va utilitzar mitomicina C (30 mg / m2) durant 60 minuts a causa de complicacions hemorràgiques per l´oxaliplatí. Els dos citostàtics es van diluir en 3L de sèrum glucosat al 1.5%, a una temperatura mitja de 42ºC de temperatura. Anàlisi Estadístic. Les variables categòriques van ser descrites com a percentatges i es van comparar amb el test de Chi-quadrat de Pearson. Les contínues es van expressar amb la mitja i la desviació estàndard, es van comparar amb el test de la U de Mann-Whitney. Es va realitzar una anàlisi univariant i multivariant. Es va considerar estadísticament significatiu un p valor <0.05. RESULTATS Morbiditat i mortalitat. La morbiditat global va ser del 38.8% i la morbiditat greu del 19,4%. La mortalitat postoperatòria va ser del 4.4% (3 pacients). L'anàlisi univariant va evidenciar major morbiditat en els pacients transfosos intraoperatoriament (p 0,01), en aquells sotmesos a resecció hepàtica simultània (p 0,009) i en els que van requerir anastomosi digestives (p 0,006). L'anàlisi multivariant va confirmar un augment del risc de complicacions amb la transfusió (OR 3,66) i la resecció hepàtica (OR 4,33). Supervivència Global La supervivència mitja global va ser de 51,4 ± 7,45 mesos, amb una mitjana de 34 mesos (23,7-42,2). La supervivència a l'any, tres i cinc anys va ser del 92%, 40% i 34% respectivament. Les variables amb diferència significativa van ser l'ICP (p = 0,001), la resecció lateral de còlon (p = 0,039), el nombre de peritonectomies (p = 0,035), la durada de la intervenció (p = 0,01) i l'haver realitzat una segona CCR-HIPEC per recidiva peritoneal (p = 0,031). D'aquestes variables, l'ICP (HR: 2.61; IC 95% 1,073-6,351) (p = 0,034) i una segona CCR-HIPEC (HR: 0,102; IC 95% 0,013-0,780) (p = 0,028), es van mostrar com factors pronòstics independents. Supervivència Lliure de Malaltia La supervivència mitjana lliure de malaltia va ser de 34,8 ± 6,27 mesos, amb una mitjana de 15 mesos (1-21,7). La supervivència lliure de malaltia a l'any, tres i cinc anys va ser del 50%, 26% i 26% respectivament. Les variables amb significació estadística van ser l'ICP (0,014), el nombre de peritonectomies (p = 0,034) i la durada de la intervenció (p = 0,019). D'elles, només l'ICP es va mostrar com a factor pronòstic independent (HR: 2,46; IC 95% 1,17-5,15) (P = 0,017). CONCLUSIONS 1. En el nostre medi, la morbiditat, l'índex de reintervencions i la mortalitat postoperatòria es troben dins dels estàndards recomanats. 2. La resecció hepàtica simultània i la transfusió perioperatòria s'han mostrat com a factors predictius independents de la morbiditat global. 3. La resecció hepàtica simultània, la transfusió perioperatòria i la infiltració ganglionar, van presentar un major nombre de complicacions greus. D'aquests factors, la transfusió perioperatòria es va mostrar com a factor independent de morbiditat greu. 4. No ha estat possible determinar cap factor predictiu de mortalitat postoperatòria. 5. Els resultats de supervivència assolits en la nostra sèrie, es troben dins dels estàndards actuals. 6. L'índex de carcinomatosi peritoneal i la durada de la Intervenció, s'han mostrat com a factors pronòstics independents de supervivència global. 7. L'índex de Carcinomatosi Peritoneal es va mostrar com a factor pronòstic independent de la supervivència lliure de malaltia. 8. Els indicadors de qualitat de vida després de la CCR amb HIPEC mostren una bona qualitat de vida postoperatòria en els nostres pacients.