Efecto de la restricción calórica en la composición corporal, la estructura muscular y la eficiencia de la cadena respiratoria mitocondrial en el deportista

  1. Pons Sala, María Victoria
Dirigée par:
  1. Francisco Drobnic Martínez Directeur/trice
  2. Antoni Pons Biescas Directeur/trice

Université de défendre: Universitat de les Illes Balears

Fecha de defensa: 26 juillet 2017

Jury:
  1. Josep Antoni Tur Marí President
  2. Antonia María Jiménez Monreal Secrétaire
  3. Alfredo Córdova Martínez Rapporteur

Type: Thèses

Résumé

Introducció: Es proposa treballar sobre un model de Restricció Calòrica (RC) o Dieta del Dejuni Intermitent o Intermitent Fasting Diet, que considerem una bona opció per perdre pes en determinades circumstàncies i individus. Es considera RC quan s'estableixen períodes intermitents de 16-48h de dejuni o de restricció del 30 al 60% del contingut calòric, respecte a la ingesta habitual, que d'altra banda es manté sense modificacions entre aquests períodes. Estudis recents en humans exposen els seus efectes beneficiosos a través de mecanismes d'adaptació cel·lulars i moleculars, aportant el seu efecte positiu sobre patologies de gran morbiditat com diabetis, obesitat, malalties cardiovasculars, càncer i malalties neurològiques pròpies de la senescència com l'Alzheimer o el Parkinson. Alguns d'aquests efectes adaptatius que s'inclouen generen un nivell baix de patró inflamatori de base com s'evidencia pels baixos nivells circulants de la proteïna C reactiva i del factor de necrosi tumoral, nivells sèrics de triiodotironina que es troben en l'extrem inferior del rang de normalitat, i fins i tot de caràcter estructural, com la presència d'un ventricle esquerre (LV) més elàstic quan s'avalua la seva rigidesa mitjançant eco-doppler; que són efectes similars als que s'observen en els animals que se sotmeten a una vida en RC. Tots ells poden considerar se un avantatge en relació a l'estrès i la sobrecarrega que pot ocasionar la pràctica d'exercici. De forma esquemàtica, el model de RC pretén reduir el total de calories ingerides per setmana mantenint una dieta completa i proporcionada en macronutrients i micronutrients. Les dues formes més usuals d'arribar al dèficit calòric desitjat (% RC) són reduir cada dia aquest percentatge o establir uns dies intermitents de dejuni, on l’impacta de la restricció sigui més important. Varady (Varady 2011) troba vàlids tots dos mètodes quan els compara en relació al seu èxit sobre la disminució de pes, encara que en el segon, el fet d'alternar un dia de restricció amb un altre de dieta normal sembla oferir tes puntals a considerar en el subjecte esportista , té menor repercussió sobre la pèrdua de massa muscular, no s'activen els mecanismes de reserva energètica i està més facilitada l'adherència al model de dieta Contingut de la investigació: Divuit subjectes sans i físicament actius, van seguir una pauta de restricció calòrica (34,3 ± 15,4%) durant 6 setmanes, en les que van mantenir la seva activitat física regular. A l 'inici i al final de l'experiment es van determinar paràmetres fisiològics d'eficiència energètica a l'esforç, paràmetres hematològics i bioquímics, es va valorar el patró inflamatori i oxidatiu davant l'exercici, es va determinar la composició corporal i es van practicar biòpsies musculars; tot això orientat a identificar els canvis induïts per la restricció calòrica. Conclusions: Així doncs considerant que la pèrdua de pes és en principi a costa del pes gras (de predomini androide), que hi ha una millor adaptació al rendiment aeròbic i que no hi ha modificacions del patró d'estrès inflamatori i oxidatiu; considerem la restricció calòrica com una bona opció per a l'ajust de pes en esportistes.