Análisis de la validez de constructo y predictiva de la dimensión Sluggish Cognitive Tempo en la infancia

Resum

dimensió Sluggish Cognitive Tempo (SCT) o "Tempo Cognitiu Lent" fa referència al comportament observat en alguns nens que es caracteritza per un excés de lentitud, motora i de pensament, apatia, desmotivació, alerta inconsistent, somiar despert i certa aparença de confusió o somnolència. Encara que hi ha referències històriques a una certa contraposició entre una disfunció atencional representada per una sobreactivació i una altra per una infraactivación, la presència del SCT no va sorgir fins els treballs de camp per delimitar els criteris diagnòstics del Trastorn per Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat (TDAH) en el DSM-III-R. Lahey i col·laboradors (1987) van observar que en els estudis factorials s'identificava un factor relacionat però diferenciat de la Inatenció (TDAH-IN) i la Hiperactivitat/Impulsivitat (TDAH-HI) que podia fer referència a un problema "atencional pur". Malgrat això, aquest problema atencional no va ser introduït en el DSM-IV. Durant la dècada dels noranta van continuar els estudis sobre SCT, però no va ser fins a la constitució dels grups de treball per a l'elaboració del DSM-5 quan la investigació en la dimensió SCT va millorar considerablement: molts autors es van interessar un altre cop en la definició d’un "trastorn inatent pur", tot i que finalment tampoc va acabar sent acceptant en el DSM-5. Un dels majors problemes relacionats amb el SCT ha estat la manca d'una mesura expressament dissenyada per a la seva avaluació. Fins el treball de Penny et al. (2009), tota la resta de treballs anteriors es veien forçats a seleccionar elements d'altres escales per mesurar el SCT (per exemple, la selecció de tres, quatre o cinc ítems del CBCL que els investigadors consideraven representatius del constructe). Com a resultat, el SCT podia ser representat per diferents conjunts d'ítems o fins i tot només per part d’ells. A través dels procediments psicomètrics tradicionals, Penny i col·laboradors van aconseguir seleccionar 14 ítems definitoris de SCT. Aquests 14 ítems han servit de base per al desenvolupament de les mesures actuals del SCT (Barkley, 2012a, 2013; Becker, Luebbe, & Joyce, 2015; Lee et al., 2014; McBurnett et al., 2014). Totes aquestes noves mesures s'han enfrontat al mateix problema bàsic: la demostració empírica de la seva validesa convergent i discriminant. Aquest és un primer pas necessari abans que la investigació pugui valorar de manera significativa si el SCT i la Inatenció tenen uns correlats externs diferents i propis. La present tesi doctoral té tres objectius principals: (1) analitzar la validesa de constructe de la dimensió SCT enfront de la Inatenció del TDAH (TDAH-IN) i el TDAH en general; (2) comparar la validesa predictiva concurrent de les mesures de SCT i de TDAH-IN; i (3) comparar la validesa predictiva de pronòstic de les mesures de SCT i TDAH-IN a través d'un disseny longitudinal. Una fita més general d'aquesta investigació ha estat el desenvolupament i validació d'una escala de mesura del SCT per a pares i mestres. El disseny experimental de la tesi combina dades transversals i longitudinals provinents d'una àmplia mostra de nens avaluats quatre vegades en tres anys: dues vegades el primer any, quan tenien aproximadament 7 anys d'edat (N = 758), un cop el segon any (N = 718) i una altra el tercer any (N = 585). El principal instrument d'avaluació va ser el Child and Adolescent Disruptive Behavior Inventory (CADBI). Aquesta escala d'avaluació per a pares i mestres considera mesures de SCT, TDAH-IN, TDAH-HI, ansietat, depressió i trastorn negativista desafiant, així com dificultats acadèmiques i d'interacció social. Les puntuacions de la versió anglesa d'aquesta escala han demostrat bones propietats de fiabilitat i validesa (Lee, et al., 2014). A més, també hem inclòs en el nostre treball altres mesures centrades en la disfunció social i el rebuig dels companys a l'aula. En tots els estudis realitzats s'inclouen dos avaluadors a casa (mares i pares) així com dos avaluadors a l’escola (tutors i altres mestres). La majoria de les anàlisis s'han desenvolupat amb procediments d'anàlisi factorial confirmatori i anàlisi de regressió estructural (basats en models d'equacions estructurals i trets latents), a més d'altres procediments més tradicionals centrats en l'anàlisi de correlacions i mesures de fiabilitat. A la primera part de les anàlisis vam avaluar la validesa convergent i discriminant dels vuit ítems del SCT i dels nou ítems de TDAH-IN amb les escales de mares, pares, tutors i altres mestres. En el cas del SCT, cinc dels vuit ítems van mostrar una elevada validesa convergent i discriminant en les avaluacions de pares i mares, mentre que en el cas dels mestres, van ser només tres dels vuit ítems els que van mostrar validesa convergent i discriminant. Tots els ítems d’Inatenció van mostrar una elevada validesa convergent i discriminant. Per tant, aquestes anàlisis van identificar un conjunt de símptomes SCT amb una adequada validesa convergent i discriminant, tant per a progenitors com per a mestres. A la segona part de les anàlisis vam utilitzar dissenys transversals per determinar si el SCT i el TDAH-IN tenien correlats externs únics (validesa predictiva concurrent). Els resultats indiquen que elevats nivells de SCT prediuen de manera significativa elevats nivells de conductes internalitzades (mesures d'ansietat i depressió) així com més problemes d'interacció social i de rendiment acadèmic, fins i tot després de controlar la influència del TDAH-IN. A més, elevats nivells de SCT prediuen menors nivells de TDAH-HI i de símptomes negativistes desafiants també després de controlar la influència de TDAH-IN. Per la seva banda, elevats nivells de TDAH-IN prediuen elevats nivells de símptomes externalitzats, així com més problemes en la resta de mesures fins i tot després de controlar la influència del SCT. A la tercera part de les anàlisis vam utilitzar dissenys longitudinals per determinar si SCT i TDAH-IN mantenien correlats externs únics a través del temps. Els resultats de la predicció del primer any sobre el segon any van mostrar que elevats nivells de SCT prediuen majors nivells de depressió, majors nivells de dificultats acadèmiques i problemes socials, però menors nivells de TDAH-HI i símptomes negativistes desafiants, fins i tot controlant la influència del TDAH-IN. Els resultats de la predicció del primer i segon any sobre el tercer any van ser una mica més complexos. En el cas de mares i pares, el SCT va seguir mostrant la mateixa capacitat de predicció de més problemes en les mesures de depressió, problemes de rendiment i d’interacció social, després de controlar la influència de TDAH-IN. No obstant això, per als tutors i per als altres mestres, els correlats propis de SCT del primer i segon any sobre el tercer any varien una mica més: elevats nivells de SCT continuen predient elevats nivells de dificultats acadèmiques i depressió (amb algunes excepcions) així com menors nivells de TDAH-HI, fins i tot després de controlar la influència de TDAH-IN. Elevats nivells de SCT també continuen predient menors nivells de TDAH-HI al llarg dels anys després de controlar la influència de TDAH-IN. Finalment, TDAH-IN es manté com un fort predictor de problemes en les diferents mesures al llarg dels intervals d'un i dos anys, fins i tot després de controlar la influència del SCT. El present treball ha demostrat que és possible identificar símptomes de SCT amb una adequada validesa convergent i discriminant en front dels símptomes d’Inatenció del TDAH. A més, els estudis transversals han demostrat que SCT presenta uns correlats externs diferents i únics en relació a la pròpia Inatenció. Després d’exercir un control mutu, les dimensions SCT i Inatenció, foren capaces de predir de forma única més problemes de conducta internalitzats (fonamentalment conductes de depressió) i més problemes acadèmics i de conducta social. En contra, mentre elevades puntuacions en Inatenció van predir elevats nivells d'hiperactivitat/impulsivitat i conductes negativistes desafiants, SCT podria ser considerat com un "factor protector" per a aquests problemes. Els resultats dels estudis longitudinals, encara que una mica menys consistents (especialment en el cas dels mestres), confirmen aquesta mateixa tendència. Tot i que els resultats dels nostres estudis indiquen que el SCT és una dimensió amb validesa interna i externa enfront de la dimensió Inatenció, encara no està clar si ha de ser considerada com un nou trastorn d'atenció, tal com han proposat autors com R. Barkley. Nosaltres creiem que és més prudent considerar el SCT com un "constructe transdiagnóstico" (Becker et al., 2016). Això vol dir que seria una dimensió o tret comú dins de la població normal (una mesura contínua), on els valors extrems podrien ser precursors o agreujants de certs trastorns de conducta. Des d'aquest punt de vista, la investigació sobre SCT sembla ajustar-se perfectament al projecte "Research Domain Criteria", l'objectiu del qual és definir de manera fiable i vàlida "dominis" psicopatològics que poden convertir-se en una alternativa als sistemes de classificació categorial dels trastorns del comportament que avui dia representen el DSM-5 o la CIE-10.