Efecto del AICLE sobre la producción escrita en estudiantes de secundaria de inglés como lengua extranjeraun estudio longitudinal

Resumo

Aquesta tesi doctoral investiga l’efecte de l’aprenentatge integrat de continguts i llengua estrangera (AICLE) sobre la producció escrita en anglès com a llengua estrangera d’estudiants de secundària, un camp de l’adquisició de segones llengües poc investigat. Comptem amb un total de 71 participants adolescents, escolaritzats a les Illes Balears, que es divideixen en dos grups centrals comparables d’estudiantes d’anglès com a llengua estrangera (N=30 cadascun): el grup experimental i el grup de comparació. El grup experimental participa al programa de Seccions Europees, a través del qual rep una matèria de contingut no lingüístic en anglès per mitjà de la metodologia AICLE a més de l’assignatura d’ensenyament formal d’anglès. El grup de comparació només té la matèria d’ensenyament formal d’anglès. Cadascun d’aquests dos grups és avaluat al llarg de tres cursos acadèmics consecutius (entre 2n i 4t d’ESO), en quatre moments temporals. A més, es recullen dades en un únic moment temporal d’un grup d’adolescents parlants nadius d’anglès (N=11). Tots els participants responen a una tasca de redacció general, i una submostra dels dos grups centrals (N=21 en total) també realitza una tasca de redacció basada en continguts específics de la matèria AICLE, que s’administra únicament en tres moments temporals. Les proves de redacció general s’analitzen utilitzant una bateria de 21 mesures microanalítiques de complexitat lèxica i sintàctica, correcció, fluïdesa (CAF) i cohesió, així com mitjançant el Profile de Jacobs et al. (1981), que avalua, de manera més holística, el contingut, l’organització, el vocabulari, l’ús de la llengua i la mecànica i proporciona una puntuació total de la qualitat percebuda dels textos. Les proves de redacció basades en continguts específics s’utilitzen per a un subestudi de caràcter temptatiu, en què, entre altres consideracions, s’explora el sorgiment del lèxic especialitzat, com a tret propi del discurs acadèmic. A més, s’administren qüestionaris que aborden aspectes relacionats amb el tractament de l’escriptura a les aules, els quals posen de manifest la poca pràctica d’aquesta destresa als contextos educatius analitzats. A grans trets, els resultats del nostre estudi assenyalen que, d’una banda, l’AICLE exerceix un efecte positiu sobre la producció escrita general dels alumnes, especialment en la qualitat percebuda de les redaccions i en termes del lèxic i de la correcció, si bé els textos dels aprenents presenten limitacions i el seu nivell dista considerablement del dels nadius, que fan un ús més correcte, idiomàtic i ric del lèxic i de la morfosintaxi. D’altra banda, sembla que els estudiants AICLE incorporen als seus textos basats en continguts específics abundant lèxic relacionat amb la matèria, encara que no necessàriament gaire sofisticat.