Incidencia de la actividad agraria sobre la ecología de las comunidades de ropalóceros(InsectaLepidoptera) como indicadores de biodiversidad en el Somontano de Barbastro(Sierras Marginales del Prepirineo Aragonés)
- Abós Castel, Francisco Pedro
- Antonio Palanca Soler Director
Defence university: Universitat de Lleida
Fecha de defensa: 11 July 2000
- Carmen Bach Piella Chair
- Rosario Fanlo Domínguez Secretary
- Josep Antoni Conesa Mor Committee member
- José Serrano Marino Committee member
- Juan Manuel Lantero Navarro Committee member
Type: Thesis
Abstract
La repercussió de l'activitat agrària en vers de l'entorn natural i la creixent preocupacióper la diversitat biològica, justifiquen la present investigació. El tàxon Rhopalocera,(Insecta: Lepidoptera), és el bioindicador adoptat, degut a què compleix les condicionsnecessàries i és un component del paisatge. Es tria la comarca del "Somontano deBarbastro" ja que compta amb una amplia representació de paisatges amb diferentsintensitats de gestió agrària, que es constitueixen en una gradació que varia des d'illesde conreu tradicional, dins l'ecosistema natural, fins a monocultius de regadiu. Per altrabanda, la comarca es troba immersa en un clima semiàrid i subhumit on s'assenta granpart de l'activitat agrària a nivell general. És remarcable també, la preséncia deserralades marginals del Prepirineu aragonés on es troben presents els dominis climàcicsvegetals de la roureda de roure de fulla petita (Violo-Quercetum fagineae) i delcarrascar (Quercetum rotundifoliae).Es determina l'efecte que diferents intensitats d'activitat antròpica, (preferentmentagrària), exerceixen en vers comunitats de ropalòcers i la distribució comarcal de lesespécies.Dins de cada domini vegetal, es consideren diferents formacions vegetals tot depenentdel grau d'intervenció antròpica: bosc dens, bosc aclarit, brolla, illes de conreus, campsde conreus abandonats i conreus actuals. Pel que fa a la intensitat de gestió agrària, esdiferencien: illes de conreus dins l'ecosistema natural, (pluriconreu i monoconreu),conreus de secà i conreus de regadiu, (pluriconreu, monoconreu herbaci i monoconreuarbori).S'ha emprat el transsecte en banda de 700 x 10 m, amb mostreig durant 40 minuts i atres indrets, (repeticions), per paisatge i mes, dintre del període de temps comprés entreels dies 15-30 des del mes de març fins el mes d'octubre.S'analitzen les preferències ambientals a nivell familiar i específic, la composició il'estructura faunística als diferents tipus de paisatge i es realitza una anàlisibiocenològica de similitud faunística entre ells. Es correlaciona la diversitat biològicaamb la presència de paràmetres derivats de l'activitat antròpica.S'han inventariat 138 espècies de ropalòcers, les quals constitueixen el 55 % del censactual de la península Ibérica, essent descrites llurs característiques ecològiques mésimportants, diagrames de vol i distribució corològica per espécie en quadrícules UTMde 5 km de costat.La riquesa més gran d'espècies es troba als paisatges amb presència d'ecosistemanatural, així com als grans espais oberts amb brolles.Dintre del conjunt comarcal, la roureda de roure de fulla petita (amb 109 espècies) ésmés diversa que el carrascar (amb 101 espècies); i tots dos dominis són mès diversosque el agrosistema (amb 73 espècies).Dins l'ecosistema agrari, la riquesa més gran en espècies es produeix a les illes depluricultiu tradicional, amb una diversitat similar a la del bosc aclarit. La mínimariquesa i diversitat es troba al monocultiu. El secà és més ric en espècies que el regadiu idins d'aquest és fonamental la presència de lleguminoses i pratenses plurianuals.Pertorbacions antròpiques lleugeres a l'ecosistema natural mantenen la diversitat, si bé,aquesta decreix amb l'eliminació de la vegetació natural. La intensificació del'agricultura produeix una disminució dràstica i una variació específica a les poblacionsde lepidòpters, disminuint els Satyridae i incrementant els Pieridae; l'abundància demarges és determinant pel manteniment de la diversitat de l'agrosistema. La diversitatbiològica d'un paisatge és afavorida per la presència d'ecosistema natural, per unacobertura arbòria mitjana, una elevada cobertura arbustiva-herbàcia i un cert graud'activitat agrària.Existeix alta similitud faunística entre la roureda de roure de fulla petita i el carrascar.Pieridae s'associa a l'agrosistema i a intensitats altes de gestió agrària, Satyridae,Nymphalidae i Lycaenidae a l'ecosistema natural poc intervingut.Per la seva composició faunística, els paisatges s'agrupen en funció de la presència debrolles, grau d'intervenció antròpica i presència de reg, arbrat i marges.S'estableixen espècies tolerants a una activitat forestal moderada i intolerants al'activitat agrària, indicadores per tant de "salut" i "equilibri" ecològics. També esdescriuen espécies tolerants a una activitat agrària moderada i d'altres espèciesafavorides per aquesta activitat, essent en aquest cas, indicadores de paisatges amb unagestió agrària elevada i en conseqüència, una diversitat biològica baixa.